Benvinguda al curs 2009-2010


Demà dilluns comencen les classes de l’alumnat del curs 2009-2010, tot i que encara amb la ressaca de l’estiu a sobre. Per donar-vos la benvinguda a aquest curs on tothom estrenem alguna cosa, i per engrescar-vos a posar-vos les piles, he triat un vell i bell text sobre ciència i aprenentage.

Tot i que la història siga probablement una llegenda urbana -com ho mostren les diverses versions que corren per la xarxa-, us enganxe a sota un text on suposadament Ernest Rutherford descriu  una curiosa anècdota relacionada amb el que més tard seria un dels seus deixebles i un dels pares de la teoria quàntica, Niels Bohr. Independentment de la veracitat de la història, ens hem de quedar amb el que el mateix Bohr digué Un expert és un home que ha comès tots els possibles errors que es poden cometre en un determinat camp.

Així que, en aquest curs que comença… Pensa, raona, argumenta i tingues la ment ben oberta,

Ernest Rutherford, que va ser premi Nobel de química l’any 1908, explicava la següent anècdota:

Fa algun temps, vaig rebre la trucada d’un col·lega. Estava a punt de posar un zero a un estudiant per la resposta que aquest havia donat en un problema de física, malgrat que aquest afirmava que la seva resposta era correcta. El professor i l’estudiant van acordar demanar l’arbitratge d’algú imparcial i vaig ser triat jo. Vaig llegir la pregunta de l’examen: “Demostra com és possible determinar l’altura d’un edifici amb l’ajuda d’un baròmetre”.

L’estudiant havia respost: “porta el baròmetre al terrat de l’edifici i lliga’l a una corda molt llarga. Despenja’l fins a la base de l’edifici i després recupera-la i mesura’n la llargada. La longitud de la corda és l’alçada de l’edifici”.

L’estudiant havia respost a la pregunta correctament, però aquella resposta no confirmava que l’estudiant tingués el nivell exigit de física.

Vaig suggerir que se li donés a l’alumne una altra oportunitat. Li vaig concedir sis minuts perquè em respongués la mateixa pregunta però aquesta vegada amb l’advertència que en la resposta havia de demostrar alguns coneixements de física. Havien passat cinc minuts i l’estudiant no havia escrit res. Li vaig preguntar si desitjava marxar, però em va contestar que tenia moltes respostes al problema, el problema era triar la millor de totes. Em vaig excusar per interrompre’l i li vaig pregar que continués.

En el minut que li quedava va escriure la següent resposta: “agafi el baròmetre i llanci’l al terra des del terrat de l’edifici, calculi el temps de caiguda amb un cronòmetre. Després vaig aplicar la fórmula altura =0,5 a per T al quadrat. I així obtenim l’altura de l’edifici”. En aquest punt li vaig preguntar al meu col·lega si l’estudiant es podia retirar. Va estar d’acors i li va donar la nota més alta.

Després d’abandonar el despatx, em vaig retrobar amb l’estudiant i li vaig demanar que m’expliqués les seves altres respostes a la pregunta.

“Bé -va respondre-hi ha moltes maneres, per exemple, agafes el baròmetre un dia assolellat i mesures l’altura del baròmetre i la longitud de la seva ombra. Si mesurem a continuació la longitud de l’ombra de l’edifici i apliquem una simple proporció, obtindrem també l’altura de l’edifici.”

“Perfecte” -li vaig dir- “i d’una altra manera?”.

“Sí -va dir- aquest és un procediment molt bàsic per mesurar un edifici, però també serveix. En aquest mètode, agafes el baròmetre i et situes en les escales de l’edifici en la planta baixa. Segons puges les escales, vas marcant l’altura del baròmetre a la paret i comptes el numero de marques fins al terrat. Multipliques al final l’altura del baròmetre pel numero de marques que has fet i ja tens l’altura.”

“Si el que vol és un procediment mes sofisticat, pot lligar el baròmetre a una corda i moure’l com si fos un pèndol. Si calculem que quan el baròmetre està l’altura del terrat la gravetat és zero i si tenim en compte la mesura de l’acceleració de la gravetat en descendir el baròmetre en trajectòria circular en passar per la perpendicular de l’edifici, de la diferència d’aquests valors, i aplicant una senzilla fórmula trigonomètrica, podríem calcular, sens dubte, l’altura de l’edifici.”

“En aquest mateix estil de sistema, lligues el baròmetre a una corda i el despenges des del terrat al carrer. Usant-lo com un pèndol pots calcular l’altura mesurant el seu període de precisió. Existeixen moltes altres maneres. Probablement, la millor sigui agafar el baròmetre i colpejar amb el la porta de la casa del conserge. Quan obri, dir-li: Senyor conserge, aquí tinc un bonic baròmetre. Si vostè em diu l’altura d’aquest edifici, l’hi regalo.”

En aquest moment de la conversa, li vaig preguntar si no coneixia la resposta convencional al problema (la diferència de pressió marcada per un baròmetre en dos llocs diferents ens proporciona la diferència d’altura entre ambdós llocs) va dir que la coneixia, però que durant els seus estudis, els seus professors havien intentat ensenyar-lo a pensar.

Aquell estudiant s’anomenava Niels Bohr, físic danès, premi Nobel de Física el 1922, més conegut per ser el primer en proposar el model d’àtom amb protons i neutrons i els electrons que l’envoltaven.

Advertisements

4 pensaments sobre “Benvinguda al curs 2009-2010

  1. Pol

    Màrius, soc Pol de Flix, aquest text m’ha impressionat bastant. Jo, si es una llegenda, no l’ha havia oida mai, però si es britat què axiò deu ser el més provable, este noi de ven petit devie tenir una llògica o una teoria molt complexes sobre aquest tema. Vinga fins algun dia… Et trobem a faltar tots els de 2on que ara fem 3er !!! Records i que et vagi tot molt molt bé!!! Adewwwwwwwwwwwwwwwwwwwwww!
    De: Pol Prunera Casals

    Ei Pol, com va la reentrada?, un estiu mogudet?
    Jo també pense que la història està una mica novelada o poc fiable -telefonades interoceàniques en aquella època??-, però és curiosa i reflexava bé allò de Així que, en aquest curs que comença… Pensa, raona, argumenta i tingues la ment ben oberta,
    També us trobaré a faltar, així que algun dia em deixaré caure per ahí, per veure si encara esteu igual de xerraires… 😉
    Dona records a la resta del grup i comença amb força el curs
    Màrius

    Respon
  2. ivet&llurba

    ei marius, com va per al teu insti, quin es?
    la clase sense tu es com el mar sense aigua!jajaja!
    ueno que et vaigi be per aqui 🙂
    ivet&llurba

    Iep parella de dos, de moment aterrant, però bé.
    Estic a l’IES Can Vilumara a L’Hospitalet. No se com pendre’m això del mar… voleu dir que ara que no hi soc ja no us ofegueu per la quantitat de feina? 😛
    Espere que aquesta nova etapa us vaja de fàbula, sempre cal anar a més… però agafeu-la amb ganes des del principi, ara que veniu amb les piles carregades de l’estiu!!
    Records a la gent i ja passaré a visitar-vos
    Màrius

    Respon
  3. Marc

    weno mariús jo n me llegit cap text la beritat xo q ja n sire re sense tu tio q eres la ostia de profe xo weno suposo q mos adaptarem ncara q i a lgun profe curtet de men xo weno
    au pues si bens lgun dia ja ens beurem
    wenga maqina

    Ep Marc, ja veig que la reentrada està essent molt dura, tant que fins i tot un virus t’ha infectat l’ordinador i et canvia sistemàticament les Vs per Bs 😉
    Si us vau adaptar a mi, senyal que en aquesta vida us podeu adaptar al que faci falta. Tot és qüestió de posar-hi ganes, i feina, i al final arribareu allà on us proposeu.
    Au, ens veiem, dona records per ahí…
    Màrius

    Respon
  4. jooana*

    bboones !!
    bé, io lo text tmpook mee le llegiit xD. xoo kee aixoo ara sii ke es un rollo astaa les clsees de tutoriaa xeiik!! ii los profees toots rariillos i noouss i altrees ke uenoo acceptablees xoo mariuus abeer kuuan veens eee!!!
    kee estaas a hospitaleet de l’infant??
    vengaaa petons 😀
    ,,JOOANAA*

    Xeic Joana,
    que vol dir això de “profes rarillos i nous“, eixe comentari no me l’esperava de tu… que no et deixen xerrar o que? 😉
    No estic al de l’infant, estic al del Llobregat, a tocar de Barna.
    b7s i fins aviat, espere, 😛

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s