Antecedents de Darwin


Tot seguit teniu els articles sobre Els antecedents de Darwin de Noèlia Caraballo, Sílvia Cruz, Cristian Garcia, Daljinder Kaur, Andrea Moralo, Marc Planas i Victòria Puy

NOÈLIA CARABALLO

Una vegada acceptat que l’evolució biològica és un fet contrastable amb proves, hem de plantejar-nos com es produeix. És a dir hem d’entendre els mecanismes mitjançant es pot poduir.

Fins a finals del segle XIX el creacionisme va ser acceptat com a creencia religiosa pero la qual l’univers i totes les coses han estat originats per un acte creador i fins i tot, en el dia d’avui, compta amb seguidors.

Una teoria paral.lela al creacionisme va ser el fixisme. El fixisme és una teoria segons la qual tot allò que existeix, incloent els éssers vius, no ha variat amb el pas del temps i s’observa, el dia d’avui, en la mateixa forma que ha presentat en el passat i que continuarà mostrant en el futur. Així, el fixisme descriu la natura com una realitat definitiva i acabada en la qual els éssers vius constitueixen formes inalterables. El fixisme s’oposa a l’evolucionisme.

El lamarckisme fou la primera teoria d’evolució d’espècies postulada. Fou proposada pel naturalista Jean-Baptiste Lamarck. La seva hipòtesi era que quan uns éssers vius pateixen un canvi climàtic o de qualsevol tipus aquests s’adapten mitjançant la variació, la utilització i la transformació dels òrgans. Els òrgans més utilitzats durant l’adaptació es desenvolupaven de forma favorable per a l’individu mentre que els no utilitzats s’atrofiaven. Aquesta llei d’ús i desús dels òrgans es pot sintetitzar en l’aforament “la funció crea l’òrgan”. Segons Lamarck aquests canvis es transmetien per via sexual als descendents.

Durant molts anys s’ha considerat que aquesta teoria és errònia, ja que, la modificació de l’òrgan per mitjà de la seva utilització no queda “gravada” a l’ADN, i per tant, és impossible la seva transmissió per via hereditària. Però l’any 2009 el genetista Joseph H. Nadeau va publicar els resultats d’uns experiments en animals que demostraven l’herència de caràcters adquirits .

La teoria de Lamarck, fou important com a precursora de la teoria de Darwin, i assentà les bases per la futura teoria evolutiva.

Charles Robert Darwin (12 de febrer de 180919 d’abril de 1882) fou un naturalista anglès, que va explicar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d’avantpassats comuns mitjançant la selecció natural. El fet que l’evolució es produeix fou acceptat ràpidament per la comunitat científica, mentre que la teoria de la selecció natural no començà a ser considerada com la principal explicació del procés de l’evolució fins la dècada del 1930, i ara constitueix la base de la síntesi evolutiva moderna. En una forma modificada, el descobriment científic de Darwin continua sent la base de la biologia, ja que proporciona una explicació lògica de la diversitat de la vida.

SÍLVIA CRUZ

Els antecedents de Darwin es basen en un viatge de 5 anys que va realitzar per investigar sobre les seves teories anomenat Beagle. A continuació explicaré el que va ser aquest viatge, les seves característiques, el que va descobrir, etc.

L’objectiu d’aquest viatge o expedició és completar l’estudi topogràfic dels territoris de la Patagònia i la Terra del Foc, el traçat de les costes de Xile, el Perú i algunes illes del Pacífic i la realització d’una cadena de mesures cronomètriques al voltant del món. Durant aquests 5 anys el seu estudi va anar evolucionant dia a dia.

Va dedicar la majoria del seu temps a estudis geològics i mentre Beagle realitzava altres investigacions, investigacions científiques.

La majoria dels estudis els basava en invertebrats marins, va descobrir closques, restes de roques, grans fòssils d’éssers marins a la superfície terrestre, va contemplar la sorprenent fauna i flora dels països que visitava.

Durant el viatge també es va trobar amb salvatges, va començar a pensar que no hi havia diferència entre les persones i els animals.

També va ser testimoni d’un terratrèmol i va anar veient com de la terra sortien diferents roques i altres tipus de proves per demostrar les seves teories.

Aquests són els antecedents de Darwin, els reflectits en aquest article.

Fonts:

http://es.wikipedia.org/wiki/Charles_Darwin#Viaje_del_Beagle

http://www.biografiasyvidas.com/monografia/darwin/

CRISTIAN GARCIA

Als vuit anys Charles ja mostrava predilecció per la Història natural i pel col.leccionisme d’exemplars quan el 1817 es va incorporar a l’escola diürna, regida pel predicador de la capella on assistia als cultes.

Al setembre de 1818 es va incorporar amb el seu germà Erasmus a la propera escola anglicana de Shrewsbury com pupilo.

Darwin va passar l’estiu de 1825 com a aprenent de metge, ajudant al seu pare a assistir a les persones necessitades de Shropshire, abans de marxar amb Erasmus a la Universitat d’Edimburg. Trobar les seves classes tedioses i la cirurgia insofrible, de manera que no s’aplicava als estudis de medicina. Aprendió taxidermia amb John Edmonstone.

En el seu segon any a Edimburg va ingressar a la Societat pliniana, un grup d’estudiants d’història natural els debats van derivar cap al materialisme radical.

Col.laborar amb les investigacions de Robert Edmund Grant sobre l’anatomia i el cicle vital dels invertebrats marins al Fiord de Forth, i al març de 1827 va presentar davant la Societat pliniana el descobriment que unes espores blanques trobades en closques d’ostres eren els ous d’una sangonera
Darwin va haver de quedar a Cambridge fins al juny.

Durant aquest període va llegir tres obres que exercirien una influència fonamental en l’evolució del seu pensament: una altra obra de Paley, Teologia Natural, un dels tractats clàssics en defensa de l’adaptació biològica com evidència del disseny diví a través de les lleis naturals.;  el recentment publicat Un discurs preliminar en l’estudi de la filosofia natural, de John Herschel, que descrivia l’última meta de la filosofia natural com la comprensió d’aquestes lleis a través del raonament inductiu basat en l’observació

DALJINDER KAUR

La tardor de l’any 1831, Charles Darwin era el naturalista d’un vaixell que consistia a recollir, analitzar i classificar els diferents espècimens animals i vegetals que anava trobant al llarg del periple. A mesura del seu trajecte per les costes de la Terra del Foc, va extreure els principis bàsics de la teoria evolutiva creant dos llibres ‘’Principis de la geologia’’ i ‘’Un assaig sobre el principi de població’’ de Thomas Malthus exposant la seva teoria sobre la lluita per la vida, així Darwin va adoptar la idea de la lluita per la supervivència.

La durada del trajecte va ser de cinc setmanes, entre setembre i octubre de 1835, les observacions que feia es mostrava astorat per la gran biodiversitat del planeta, fet que l’ajuda a comprendre la variabilitat de les formes de vida segons la separació geogràfica i les condicions ambientals de cada indret donant les seves idees sobre la evolució.

Els punts principals de les idees que deia Darwin sobre la selecció natural eren: -Adaptació: totes les poblacions s’adaptaven a l’entorn –Variabilitat: hi havia diferències o variacions heretables entre els individus d’una població –Sobreproducció: naixien més individus dels que podien sobreviure i s’establia una lluita per la supervivència –Selecció: l’augment gradual de les variants hereditàries avantatjoses i l’eliminació de les perjudicials.

Darwin va aplicar aquestes idees a l’hora d’establir una teoria sobre l’evolució dels éssers vius: -les espècies no són estàtiques, sinó que estan sotmeses a un procés d’evolució constant -aquest procés evolutiu és gradual, i té lloc de forma lenta i contínua, sense discontinuïtats o canvis sobtats. –espècies similars es troben emparentades i provenen d’un avantpassat comú –el motor del procés evolutiu és la selecció natural, basada en dues car. essencials: diversitat i lluita per la supervivència.

La provocació de l’obra de Darwin entre el debat entre fexistes i evolucionistes va enfortir-se quan el 1871 es va publicar ‘’L’origen de l’home i la selecció amb la relació al sexe’’, en la qual Darwin aplicava les seves teories als orígens de l’home, i defensava l’origen comú entre l’ésser humà i els primats.

ANDREA MORALO

Des de fa moltíssims anys, sempre s’ha cregut en la teoria de que un Déu, un ésser superior ha creat tot el que veiem i també a nosaltres. Però la idea de la evolució biològica ja estava des de la Grècia Antiga, sobretot entre els hel·lenistes, però realment aquestes idees no tenien gaire ressò i durant els segles següents regnava la teoria creacionista. Des dels segles XVII fins al XIX va haver-hi una greu crisi en quant al creacionisme, i en aquests segles, va sorgir una teoria nova: el Catastrofisme.

El Catastrofisme va ser la teoria proposada per Georges Cuvier on explicava que els fòssils trobats que havien provocat la crisi del creacionisme eren el resultat de grans catàstrofes planetàries com el diluvi universal i que aquestes haurien provocat l’extinció de moltes especies i la creació d’unes altres.

Al segle XIX va néixer la primera teoria amplia de l’evolució de la mà de Jean-Baptiste Lamarck.

Segons la teoria d’aquest cavaller, els organismes canvien al llarg del temps. Aquest cavi ve provocat per canvis mediambientals, que va que canviïn d’hàbits o que no necessitin certs òrgans, etc. Totes aquestes modificacions es transmetien de generació en generació fins al canvi de l’espècie.

James Hutton també va defensar les teories evolucionistes inconscientment, ja que va escriure que els canvis geològics són lents i imperceptibles als humans i per tant, estava desfavorint el catastrofisme.

Aquesta obra, va influir molt sobre Charles Lyell, que era amic de Charles Darwin, i va publicar una obra on actualitzava la teoria de Hutton.

Thomas Malthus no era un defensor de les teories evolucionistes, però va escriure una obra, que més tard ajudaria a Darwin amb la seva teoria de l’evolució. En aquesta obra, Malthus defensava la seva teoria sobre la lluita per la vida i el gran avantatge que tenen els individus més ben dotats.

En la meva opinió, crec que tots van fer un molt bon treball, ja que no és fàcil pensar diferent de tots i tot i que t’han ensenyat una cosa voler investigar i voler saber més, això ho valoro molt positivament, a banda de les grans teories que han fet.

Fonts:

Jordi C., Albert F., Júlio D. P., Magda F., Montserrat A. (2008). Ciències per al món contemporani. Barcelona: Hermes Editora General, S. A. – Castellnou Edicions. (Pàg. 70 – 71).

http://www.rabinovich-berkman.com.ar/Darwinismo.htm

https://homeostasi.wordpress.com/2010/05/02/antecedents-de-darwin-per-katerinne-bravo/

https://homeostasi.wordpress.com/2010/05/02/antecedents-de-darwin-per-anna-viver/

http://es.wikipedia.org/wiki/Historia_del_pensamiento_evolucionista#Antecedentes

MARC PLANAS

Pierre Louis Maupertuis: Per a Maupertuis la naturalesa era massa heterogènia com per haver estat creada per disseny. Segons Maupertuis, les primeres formes de vida van aparèixer per generació espontània a partir de combinacions atzaroses de matèries inertes, molècules o gèrmens. A partir d’aquestes primeres formes de vida, una sèrie de mutacions fortuïtes va engendrar una multiplicació sempre creixent d’espècies. Maupertuis arriba fins i tot a postular l’eliminació dels mutants deficients, convertint-se així en un antecedent de la teoria de la selecció natural.

Conde de Buffon: La tesi de Buffon era evolucionista convençut que va corregir les seves opinions per por de l’Església no és acceptada ja per cap dels experts en l’obra de Buffon. Buffon refuta la possibilitat transformista apel·lant a criteris racionals i no a un acte de fe. Per Buffon, les “degeneracions” han pogut afectar tan sols al tipus original d’una espècie per influència especialment del clima. No obstant això, el seu qüestionament de la constància absoluta de l’espècie, les seves reflexions sobre la història de la Terra, la fecunditat dels híbrids, el paper del mitjà i la biogeografia, obrirà la via a la biologia lamarckiana.

Jean-Baptiste-René Robinet: Robinet formula la idea que els organismes vius es transformen formant una cadena ininterrompuda.

James Burnett, Lord Monboddo: James Burnett va postular la idea que l’home havia derivat dels primats, i que els animals, davant un mitjà canviant, emmotllarien les seves característiques al llarg del temps en resposta a aquest canvi, amb base a la varietat de les seves característiques.

VICTORIA PUY

La idea que les espècies canvien al llarg del temps, té els orígens en l’antiguitat, en les idees dels grecs, romans, xinesos i musulmans. Tanmateix, fins al segle XVIII, el pensament biològic occidental estava dominat per l’essencialisme, la idea que les formes de vida romanen immutables. Això començà a canviar durant la Il·lustració. Els naturalistes començaren a concentrar-se en la variabilitat de les espècies; l’emergència de la paleontologia, amb el concepte d’extinció, minà encara més la concepció estàtica de la natura. A principis del segle XIX, Jean-Baptiste Lamarck postulà la seva teoria de la transmutació de les espècies, que fou la primera teoria científica de l’evolució completament formada.

La idea d’evolució biològica va ser assajada en la Grècia Antiga, especialment entre els helenistes. Els atomistes van postular que el sol, la terra, la vida i finalment l’ésser humà havien aparegut al llarg del temps sense intervenció divina.
Cap a l’any 60 a. C. l’atomista Lucreci va descriure en el seu poema Sobre la naturalesa el desenvolupament dels organismes en diverses etapes, des de la col·lisió dels àtoms en el buit fins a l’aparició de les primeres plantes i animals que al seu torn, haurien evolucionat fins a l’estat actual.

Mentre que les idees evolucionistes gregues i romanes van desaparèixer d’Europa amb posterioritat a la caiguda de l’imperi romà, no va anar així entre els científics i filòsofs musulmans. Durant l’Edat d’Or de l’Islam, a les escoles islàmiques s’ensenyaven teories primitives de l’evolució. El científic, filòsof i historiador del segle XIX John William Draper va emmarcar els escrits del segle XII d’al-Khazini com a part del que va denominar la «teoria mahometana de l’evolució». Va comparar aquestes idees primitives amb teories biològiques posteriors, argumentant que les primeres estaven desenvolupades.

Els pensadors cristians de l’escola escolàstica, especialment Pedro Abelardo i Tomás d’Aquino, van combinar la classificació aristotèlica, les idees platòniques de la bondat de Déu i la presència de totes les formes de vida potencials, en una creació perfecta, per organitzar tots els éssers vius, inanimats i espirituals en un enorme sistema interconnectat: la scala naturæ, també denominada «cadena dels éssers».

La idea d’evolució apareix en biologia a mitjan segle XVIII i comença a expandir-se entre els naturalistes a partir d’inicis del XIX. Al segle XVIII l’oposició entre fixisme i transformisme és ambigua. Alguns autors, per exemple, admeten la transformació de les espècies limitada als gèneres, però neguen la possibilitat de passar d’un gènere a un altre. Altres naturalistes parlen de “progressió” en la naturalesa orgànica, però és molt difícil determinar si amb això fan referència a una transformació real de les espècies o es tracta, simplement, d’una modulació de la clàssica idea de la scala naturae. En general, abans de Darwin, la idea d’evolució apareix associada a la idea de progrés, d’una tendència intrínseca de la naturalesa a fer-se cada vegada més complexa al llarg del temps.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s