Crítiques a Darwin


Tot seguit teniu els articles sobre Crítiques a Darwin de Sara Escamilla, Àlex Garcia, Alba Jardines, Xavier Jiménez, Hèctor Leal, Sandra luque i Samanta Postigo

SARA ESCAMILLA

Més enllà de les repercussió científiques, en situar clarament l’ésser humà dins el regne animal, el darwinisme va provocar immediatament un gran impacte social i cultural. Els humans van quedar definitivament emparentats amb els simis. De manera simplista es va dir que <<l’home prové del mico>>, la qual cosa és falsa ja que humans i simis actuals provenen d’un avantpassat comú. En qualsevol cas, aquestes noves idees trasbalsaren profundament la societat europea de mitjan segle XIX. Il·lustra perfectament aquest impacte el conegut comentari que una dama anglesa, l’any 1860, va fer en conèixer la teoria de Darwin: <<Si és veritat que l’home descendeix del simi, preguem perquè almenys la cosa no s’esbombi!>>.

S’ha comparat la influència de L’origen de les espècies amb l’obra de l’astrònom polonès Nicolau Copèrnic, que va situar el Sol en el centre de l’Univers i va desplaçar la terra a un lloc secundari al voltant del Sol. En moltes cultures i períodes anteriors, en canvi, havia estat <<normal>> considerar la Terra com el centre de l’Univers (geocentrisme)s i l’ésser humà, com a centre de la terra i de l’Univers (antropocentrisme).

Darwin també va desplaçar l’ésser humà del llos central que fins aleshores es creia que tenia en la naturalesa. En aquest context cultural, es comprèn el caràcter revolucionari de la teoria darwiniana.

El botànic austríac Gregor Mendel va descobrir les lleis de la genètica i va entrar en col·lisió amb el darwinisme.

Darwin va participar en el gran avenç científic que va representar la teoria evolucionista, però ell mateix n’era conscient que havia una sèrie de punts sense explicació, per exemple, per què algunes característiques dels progenitors eren heretades pels fills i d’altres no, i es que Darwin no distingia entre modificacions i mutacions.

Es va dir que Darwin no era un naturalista professional, sinó que era un simple aficionat. Però no era cert, perquè Darwin va estudiar classes de botànica. També es va dir, que tots els experiments realitzats per ell, estaven mal definits. Però també ens hem de fixar en l’època que estan fets.

La gent es va prendre això com el fet de que sobrevivien les especies més fortes físicament, amb l’afany de l’aliment i de la depredació. L’evolució es va posar en dubte perquè els fòssils trobats mostraven una discontinuïtat, ja que els paleontòlegs no trobaven cap diferencia amb els fòssils de feia anys amb els que trobaven aquella època. Altres crítiques a la selecció natural, com per exemple la de Sir William Thompson, que va dir que la terra no tenia els suficients milions d’anys com per poderse realitzar aquestes modificacions en les especies.
Fleeming Jenkin va fer referència, a que els canvis que adoptaven les especies eren tant petits, que era impossible que donessin a llum una nova espècie. Darwin va argumentar que els canvis al llarg del temps, donaven les diferències entre les especies.
Moritz Wagner va expressar que l’evolució d’una espècie en una altra, no es podia explicar en la simple teoria de Darwin perquè era raonable preguntar-se, com podien evolucionar en la mateixa localitat que els seus progenitors.

ÀLEX GARCIA

Darwin ha estat criiticat des que es va fer pública la seva teoría de l’evolució o darwinisme. Està clar que molta gent és escèptica, i a la vida s’ha de ser escèptic, però també s’ha de ser flexible quan les proves evidencien una nova concepció de qualsevol tema.

El van criticar pels seus experiments, que no donaven resultats exactes, que perquè la selecció natural pogués efectuar-se correctament les espècies haurien d tindre una població el suficientment gran com per poder prescindir d’alguns especimens mutats, els seus mètodes, etc.

Està claríssim, per altra banda, no científica escèptica, que els primers en negar-se a la teoría de l’evolució van ser els creacionistes o fixistes, ja que amb aquest fet les seves concepcions dl món biològic serien més que refutables, i Déu passaria a ser un “ésser menys poderós”.

Encara que va rebre moltes crítiques, Darwin mai es va retractar de les seves idees, i va intentar demostrar-les amb el mètode científic, treient les seves conclusions de fets reals. Darwin va ser un dels més grans científics, no per trobar una nova teoria que canviaria la concepció del món biològic, que també ho és per aquest motiu, sinó que mai es va penedir del que va dir, va seguir amb la seva paraula, i va demostrar que era veritat, apropant-nos possiblement a la veritat.

ALBA JARDINES

Charles Robert Darwin (12 de febrer de 1809 – 19 d’abril de 1882) va ser un naturalista anglès que va postular que totes les espècies d’éssers vius han evolucionat amb el temps a partir d’un avantpassat comú mitjançant un procés denominat selecció natural.

Però va tenir moltes critiques algunes d’elles són:

  1. Persones alienes al camp científic solen afirmar que l’evolució “és una simple teoria”. Amb això es vol dir que es tracta d’una conjectura, una suposició no comprovada.

  2. S’ha dit que Darwin era un simple aficionat, que no era un professional ni tan sols de les ciències naturals.

  3. S’ha dit que Darwin va desconèixer les contribucions anteriors d’altres investigadors. La crítica és injusta perquè en relació a la selecció natural no existien pràcticament predecessors entre els naturalistes.

  4. S’ha sostingut que els seus experiments estaven mal definits, no eren quantitatius, mancaven de controls adequats i per tant no poden ser reconeguts pels científics actuals.

  5. S’ha criticat a Darwin com un filòsof incompetent.

  6. Hi ha els qui han dit que la selecció natural és una clara tautologia, que els més aptes sobreviuen i que per definició els més aptes són els qui sobreviuen.

  7. Per a molts dels contemporanis de Darwin la Selecció Natural va semblar constituir una lluita brutal per la supervivència en un món enquadrat en el cru esquema de “la naturalesa vermella en les dents i arpes”.

  8. Certs filòsofs van posar en dubte que la selecció natural pogués produir alguna cosa nova, afirmant que solament remou de les poblacions les variants degeneratives i malformacions.

  9. Es va argumentar contra l’evolució la suposada discontinuïtat del registre fòssil.

  10. En 1865 Carl von Nägeli va afirmar que existien molts caràcters específics que semblaven no tenir valor adaptatiu i que no podien haver-se format per selecció natural.

  11. En 1868 Sir William Thompson, més conegut com Lord Kelvin, va dir que la Terra es va formar com un cos calent que va haver de refredar-se progressivament. Considerant la seva massa i la seva actual temperatura, va estimar que la seva antiguitat era d’uns pocs milions d’anys, incompatibles amb la teoria de la selecció natural, que exigia períodes enormes.

  12. En 1868 Fleeming Jenkin, enginyer escocès que havia treballat amb Lord Kelvin, va afirmar que si una sola forma mutant apareix amb un caràcter avantatjós no podrà influir en l’evolució de l’espècie perquè aquest nou tret desapareixerà entre la massa d’individus que no han experimentat canvi, a causa del mecanisme d’herència barrejada.

XAVIER JIMÉNEZ

Els punts febles del Darwinisme són nombrosos i es troben interrelacionats:

La teoria darwinista de la selecció natural intenta explicar la desaparició de modificacions genètiques no òptimes per la falta o menor adaptació dels individus al medi, però no diu gens de l’origen de les modificacions ni dels processos en què es duen a terme. Això és a causa que Darwin no coneixia el mecanisme de transmissió de gens, en aquella època no hi havia un coneixement de la genètica.

Implícitament el Darwinisme està negant o reduint al seu mínim el propi concepte d’evolució posat que els nous éssers es componen de la mateixa informació genètica que els seus antecessors, amb suposades mutacions que poden tenir un efecte tant positiu com a negatiu. El procés de l’evolució no se situa en els canvis de la informació genètica sinó la desaparició dels canvis menys favorables. Però la selecció natural no aconsegueix eliminar a la variant suposadament menys adaptada posat que aquesta línia evolutiva es manté.

El model només funciona a llarg termini en la nostra escala física, després elimina l’evolució a curt termini i així sorgeixen idees com que l’homo sapiens en els seus moments inicials tenia pràcticament la mateixa capacitat intel·lectual que en l’actualitat, estant completament esteses en els nostres dies. Una altra manca important és la gairebé impossibilitat de produir-se els denominats salts evolutius, és difícil argumentar lògicament un canvi en l’estructura bàsica del codi genètic a través de mutacions. L’única opció és recórrer una altra vegada al llarg termini, no obstant això, el propi concepte de salt evolutiu ens impedeix utilitzar el llarg termini en termes evolutius. Tot això es deu al fet que quan Darwin va publicar el seu llibre no se sabia amb prou feines gens de genètica, només s’intuïa que les característiques es transmetien de pares a fills però no el seu mecanisme.

Moltes d’aquestes qüestions amb la genètica actual han estat resoltes, però encara hi ha un sector de la societat que insisteix que són fallades de la teoria que no tenen explicació.

Molta gent creu que la teoria de Darwin està assumint la aleatorietat de les modificacions genètiques i negant l’existència d’un veritable motor de l’evolució. Quan la lògica de l’època semblava indicar el contrari ja que era molt creacionista i creuen tant abans com ara que no hi ha cap prova per negar un motor en l’evolució, és a dir, alguna cosa intel·ligent que dirigeixi l’evolució.

Un altre problema que veuen els “anti-Darwin” és falta de mètode científic en aquesta teoria, ja que van considerar aquesta teoria suportada pel mètode inductiu en partir de l’observació de determinats fets i treure inferències sobre la generalitat.

Tampoc explicava per què la descendència en animals superiors d’individus genèticament molt propers com el cas de germans no és viable o presenta greus deficiències, avui dia està resolta aquesta incògnita.

HÈCTOR LEAL

Durant anys i panys els científics, així com tot el món que els envolta, han acceptat el darwinisme com a explicació del desenvolupament de les espècies a la Terra. Fins aquí tot és correcte, dins els canvis que ha sofert la teoria amb el pas del temps i el que això inclou: modificacions teòric-científiques dins de la teoria. Però… en què va fallar Darwin a l’hora de fer els seus estudis? Quines crítiques podem utilitzar davant les refutacions darwinistes?…

P er començar a fer-ne una crítica podríem situar-nos en un punt de vista teològic, tan és si cristià, mahometà o d’una tribu del nord d’Alaska. Dins dels àmbits científics i dins les societats actuals, no hauríem de fer cas de les opinions llosques d’alguns sectors. Val a dir que una Santa eminència en el cristianisme com va ser Joan Pau II, va reconèixer la teoria darwiniana. Però també s’ha de dir que des d’alguns sectors involucrats en la ciència, se’l critica per diversos motius. En primer lloc com hem d’observar el darwinisme? Ciència o filosofia: un ampli ventall d’entesos creuen que Darwin més que una teoria, va fer un recull subtil de tautologies. Ara bé dins les tautologies trobem que són molt algunes fàcils de demostrar i d’altres que no. Al grup de les difícils està l’exemple de l’escarabat bombarder; Darwin mai amb la seva teoria podria demostrar res. També és critica que Darwin per elaborar la seva teoria mai fes un esment, comparació o semblant amb les teories de Jean-Baptiste Lamarck. Un altre fet criticable al Darwinisme és la metodologia que es produeix en la desaparició i modificació de les espècies, a la seva obra no apareix aquest fet tant important. També, podem observar com les lleis de Mendel no són presents i per tant, l’obra darwiniana es contradiu ja que si l’evolució és deguda a la tria natural, arribaria un moment en que res canviaria amb el conseqüent d’un estancament evolutiu. Altra crítica, i última, tampoc es tracta de matar en Darwin; diuen que és una teoria molt egoista… serà per l’actitud de Darwin en la societat?

SANDRA LUQUE

La teoria de Darwin, o el que es coneix com a darwinisme, és l’evolució dels éssers humans. El filòsofs va relacionar o “demostrar” que els Homo sapiens provenim dels simis, és a dir, som una espècie que ha evolucionat. Però tot i això, aquesta teoria també va presentar algunes critiques de les quals, avui dia, no estan del tot resoltes.

  1. La primera critica va ser La teoria darwinista de la selecció natural. Aquesta teoria intenta explicar la desaparició de modificacions genètiques amb menor adaptació del éssers al medi ambient, però no fa esmenta de quins són l’origen d’aquestes modificacions.

  2. La segona critica que podríem fer és que a la frase “lo que existe no ha desaparecido” és una tautologia, això vol dir que no és pot negar, però sí que li falta verificació científica.

  3. El darwinisme elimina l’evolució a cort període, tenint com a idees que l’ homo sapiens, en els seus moments inicials, ja va obtenir la mateixa capacitat cerebral que els seus avantpassats.

  4. La teoria de Darwin ha negat l’existència d’un vertader motor de l’evolució, això vol dir que el que ell nomenava com “mutacions aleatòries” ho negava totalment amb aquesta mateixa critica citada anteriorment.

  5. Aquesta critica faria referència a que les teories de Darwin no estan demostrades amb un mètode científic, així doncs les modificacions genètiques es farien a grans especies que si podrien “mutar” i no a bacteris, que darrerament no han evolucionat gaire en comparació amb altres especies.

  6. Qualsevol efecte que no compleixi la teoria de Darwin, serà una crítica d’aquesta. Gràcies les noves tècniques que no tenen caràcter aleatori, sinó dirigit, s’ha pogut demostrar i desmentir. D’aquí, doncs, seria una prova els virus, que poden fer modificacions o alterar l’ ADN.

  7. El darwinisme també parla de la diferenciació sexual fent referències que és un pas revolucionari el creure que no cal mantenir relacions sexuals només per tenir descendència.

  8. Altre critica seria la referida als salts evolutius, ja que és difícil argumentar lògicament un canvi bàsic en l’estructura del codi genètic a través de mutacions.

SAMANTA POSTIGO

El llibre de Darwin, “El Origen de las especies” va originar ràpidament un agitament tant en la comunitat científica com en la popular, ja que afectava a les seves creences.

  1. La primera crítica popular va ser per part de “Origen”, on s’acusava a Darwin de postular que l’home venia del mico, cosa que era mentida.

  2. No solament a la comunitat popular, sinó a la científica també va crear gran debat, on Huxley (defensor de l’evolucionisme) i R. Owen van debatre durant 2 anys les diferencies i similituds del cervell humà i dels primats, on va guanyar clarament Huxley.

  3. La comunitat religiosa va estar en contra de l’evolucionisme, ja que aquest s’oposava a les idees de les escriptures i en la posició de l’home.

  4. No obstant la reacció hostil de l’església, molts teòlegs liberals interpretaren la selecció natural com un instrument de disseny diví.

  5. Al 1860 es va fer un trobament de la “Asociación Británcia para el Avance de la Ciencia” a Oxford, on filósofs, teòlegs i científics s’enfrontaren a favor i en contra de la teoria de Dawin.

  6. Molts dels seus companys els hi donaven el seu suport encara que amb reserves. Entre ells, es trobaven Gray i Lyell, que buscaren una reconciliació entre evolució i fe; i Huxley va fer tot el contrari: va enfrontar ciència i religió.

  7. Una de les crítiques més importants per a l’acceptació de l’evolucionisme era l’edat de la Terra. Segons Lord Kelvin, era massa curta per possibilitar l’evolució defensada per “Origen”.

  8. El gradualisme, defensat per Darwin, fou també un punt de discusió important.

  9. Quan es va acceptar l’evolucionisme, encara molts científics s’oposaven a admetre-la per l’oposició amb el fixisme.

  10. Altres autors, en comptes de rebutjar-la, van anar trobant moltes incoherències en aquesta teoria.

  11. Encara que Darwin mai no havia afirmat res, va defensar la pangènesis o herència per mescla.

  12. F. Jenkin i R. Fisher va assenyalar la incompatibilitat entre el mecanisme de la selecció natural amb la pangènesis. Jenkin va demostrar que variació, la selecció i transmissió de noves característiques de l’herència per mescla, que feia més probable que les característiques de l’individu s’acostessin més a la de la mitjana de la població que a la dels seus progenitors.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s