Darwin i el Beagle


Tot seguit teniu els articles sobre Darwin i el viatge del Beagle d’Andrea Aibar, Gerard Álvarez, Ronny Benalcàzar, Carlos Caballero, Víctor Fernàndez, Alba Gabaldon, Stefanie Lopez, Querén Molina, Silvana Pinedo, Mireia Pujol i Noèlia Sànchez

ANDREA AIBAR

En el viatge amb el HMS Beagle Darwin va poder primer, rebre el reconeixement de la seva família, la qual estava composta de metges, farmacèutics, etc… I sobretot del seu pare, que en un principi només volia que el seu fill tingués una carrera universitària. En aquest viatge Darwin va llegir molts llibres sobre l’evolucionisme, els més significatius per a ell van ser els de Lyell, que parlaven sobre un “centre de creació”. Al principi del seu viatge Darwin sortia amb l’idea preconcebuda de que tota espècie sorgia d’un centre de creació, però gracies a les observacions y troballes que va fer a Argentina, a les Galápagos,a Brasil i a Australia va poder crear la seva pròpia idea de com havien sorgit les especies. Aquesta nova idea que va proposar va sorgir de les troballes de fòssils a Brasil i Argentina, en les que va trobar animals ja extints i també especies existents però d’una mida més gran. A les Galápagos va veure les diferencies que hi havien entre les closques de les tortugues, o les formes variants dels pics pinsans. Darwin va interpretar aquestes diferencies com a variants d’un centre de creació, però al tornar a Anglaterra,quan en la primera reunió que va fer amb el seu equip li van comunicar que les especies dels pinsans eren diferents Darwin es va plantejar la invalidesa de les teories anteriors, afirmant que possiblement aquest canvis es devien a una necessitat de millor adaptació a un món constantment canviant.

Jo opino que, gràcies a aquest viatge que Darwin iniciava com a naturalista es va poder descobrir un gran investigador que va formular una teoria molt exacte a la realitat tot y no sabent de l’existència de l’ADN i en conseqüència sense saber com es feia aquesta variació entre els individus d’una mateixa espècie. Aquets viatge va permetre obrir els ulls a tot un món i també va permetre que Darwin fes grans contactes que li van permetre seguir amb les seves investigacions.

GERARD ÁLVAREZ

Darwin era un jove biòleg, el qual va dur a terme molts projectes científics. Però se’l coneix arreu del planeta gràcies a la creació d’una teoria de l’evolució molt explicita i creïble (encara que aquesta deixava petites incògnites sense desxifrar en el seu temps).

HMS Beagles era un vaixell de la Marina Real Britànica. Va ser el primer en travessar el pont de Londres el dia de la celebració de la coronació del rei Jordi IV. Aquest vaixell va donar la volta al món.

Darwin va graduar-se a Cambridge l’any 1831. Quan tenia 22 anys, va voler fer una expedició científica per tot el món per tal d’obtenir diferents dades i informacions hidrogràfiques, geològiques, biològiques i meteorològiques de les diferents parts del planeta. El vaixell escollit per dur a terme aquesta llarga expedició va ser el HMS Beagles. Aquest s’encarregava , a part de fer de mitjà de transport aquàtic, d’obtenir les dades hidrogràfiques, geològiques i meteorològiques de les diferents zones de la Terra, a partir d’aparells molt sofisticats en aquella època. Mentre que Darwin es dedicava a trobar fòssil o afanys biològics importants per a la ciència, encara que també estudiava els resultats del Beagles per tal de poder crear hipòtesis i teories.

Gràcies aquesta expedició Darwin va descobrir altres cultures del món, i va poder estudiar animals tan estranys com la rata marsupial o l’ornitorinc, entre altres. Va ser testimoni d’un terratrèmol a Xile. A les illes Galàpagos va voler trobar indicis del seu centre de creació, estudiant la formació geològica del cada una d’elles.

Les observacions que va fer Darwin al llarg del seu viatge científic, el va portar a desarrotllar la teoria de la selecció natural.

La selecció natural és el mecanisme que explica l’evolució de les espècies, on els individus més ben adaptats al seu medi ambient són els que tenen més possibilitats de sobreviure. Això fa que aquests siguin els que tenen més possibilitats de procrear i tenir més descendència. Per tant, els que transmeten les seves característiques genètiques són els més aptes, i no els menys adaptats. Finalment, les característiques més adaptatives s’acumulen generació rere generació fins al punt d’originar una nova espècie.

RONNY BENALCÀZAR

Charles Darwin (1809-1882) va ser el primer en formular una teoria completa sobre l’evolució dels éssers vius. L’obra principal d’aquest naturalista anglès va ser L’origen de les espècies(1959). Aquesta obra descriu la selecció natural, fet que per Darwin era el motor de l’evolució, perquè intervé en la variació hereditària que existeix en les poblacions naturals. Aquest llibre va ser escrit durant el transcurs del seu viatge a bord del Beagle, des de 1831 fins 1936 on va viatjar per Sud-amèrica, Tahití, Nova Zelanda, Austràlia, Tasmània, illa de Keeling, Brasil i les Açores.

Però on realment va aportar-li més informació el seu treball va ser en les Galápagos, on va estudiar la fauna i flora de la zona. En aquestes observacions va treure com a conclusió que cada espècie mostra nombroses proves sobre la seva evolució, i també va obtenir una teoria sobre el mecanisme de selecció natural o lluita per l’existència. Aquesta teoria explica que l’evolució de les especies és provocada per la lluita per la vida, que elimina els individus més dèbils i menys aptes i conserva, en canvi, els més adaptats, els més aptes.

Opinió personal

Penso que Darwin, com a persona , hauria sigut molt intrèpid, ja que es va aventurar en aquest viatja per tal de obtenir coneixements encara que la seva missió com a tripulant del H.G.Beagle era analitzar qualsevol tipus de mol·lusc.

A part va aportar uns de les teories de la naturalesa més importants i revolucionaries de la historia, el darwinisme, que és pot resumir amb l’expressió “descendència amb modificació”.

Fonts d’informació

http://mgar.net/exp/darwin.htm

http://en.wikipedia.org/wiki/Charles_Darwin

Filosofia i ciutadana 1batx MC Graw Hill Tema 6

CARLOS CABALLERO

Charles Darwin desprès de graduar-se en Cambridge va fer un viatge que va durar cinc anys en un barc anomenat Beagle. Va viatjar com naturalista per fer una expedició científica al mon.

La expedició va recollir dades hidrogràfics, geològics i meteorològics a Sud-america i molts altres llocs. Les observacions de Darwin li van portar a desenvolupar la teoria de la selecció natural.

Gracies a això Darwin va poder explicar l’evolució biològica, aquesta explicació part de dues premisses, la primera premissa diu que entre els descendents d’un mateix organisme hi ha una variació no aleatòria, que es en part heretable. La segona premissa sosté que aquesta variabilitat pot donar lloc a diferències de supervivència i d’èxit reproductor, fent que algunes característiques de nova aparició es puguin estendre en la població. L’acumulació d’aquests canvis al llarg de les generacions produiria tots els fenòmens evolutius.

Jo crec que el viatge en el Beagle va contribuir molt a l’idea del desenvolupament humà, ja que ens demostra com mitjançant les necessitats de cada espècie la forma del cos a anat canviant, es a dir, mica en mica els cossos s’han desenvolupat fins adaptar una forma que els ajudi a sobreviure en diferents llocs i condicions.

VÍCTOR FERNÀNDEZ

Darwin va salpar en un viatge que va durar més o menys uns 5 anys, va sortir des de el port de Plymouth el 27 de desembre de 1831, en aquest viatge va investigar diferents especies d’animals, investigacions geològiques. El Beagle va ser el transport que va utilitzar Darwin en tot el viatge, aquest vaixell també es va utilitzar per mesurar les corrents oceàniques i cartografiar les costes, totes aquests descobriments les enviava molt urgentment a Cambridge on les analitzaven, a més enviava notificacions a la seva família de tot el que feia i de com estava.

Va començar el seu viatge, la primera parada va ser a Santiago de Cabo Verde, allà Darwin va descobrir unes restes fòssils de petxines a una roca balcànica, Darwin ho va poder esbrinar de que es tractava gràcies a que Fitzroy li va prestar l’obra de Charles Lyell anomenada Principio de Geologia

·Seguidament va continuar viatge i aquesta vegada va desembarca a Brasil on va quedar-se fascinat per la gran quantitat de boscos tropicals, es va dirigir cap Punta Alta, als barrancs de Monte Hermoso a prop d’Argentina on va localitzar unes restes de fòssils de mamífers enormes, va identificar gràcies a una dent a l’animal poc conegut Megatario, va continuar cavalcant amb uns quants gauchos de la zona, observant la geologia i extraient fòssils. Es va sorprendre molt de la quantitat i diversitat de fauna i flora que hi havia. Va continuar viatjant cap al sud on podia observar quilometres de planes on va poder apreciar restes de fòssils de petxines que formaven petites elevacions.

·Poc a poc va poder arribar fins a la Tierra del Fuego on van desembarcar tres natius per a que lis poguessin donar una educació per a que en un futur poguessin actuar como missioners. Quan Darwin va arribar a Chile, es va produir un terratrèmol, entre els quals es trobaven acumulacions de valvas de musclos per sobre de la línia de la marea alta. No obstant això, també va trobar restes de petxines en les altures dels Andes, així com arbres fossilitzats que havien crescut a peu de platja, la qual cosa li va portar a pensar que segons pujaven nivells de terra, les illes oceàniques s’anaven enfonsant, formant-se així els atolones d’esculls de coral.

·A les Islas Galápagos, Darwin es va dedicar a trobar indicis del possible “centre de creació”, va poder torbar varietats de pinzons emparentades amb les varietats continentals.

·A Australia es va donar amb l’aparició de dos animals anomenats la rata marsupial i l’ornitorinc que li van semblar molt estranys, també es va trobar amb les tribus d’aborígens australians.

El diari de Darwin va anar llavors reescrit com un tercer volum dedicat a la història natural. A Ciutat del Cap, una de les últimes escales de la seva volta al món, Darwin i Fitzroy van conèixer a John Herschel, qui havia escrit recentment a Lyell lloant la seva teoria uniformista per plantejar una especulació sobre “aquest misteri de misteris: la substitució d’espècies extintes per altres” com “un procés natural en oposició a un miraculós. Ordenant les seves notes rumb cap a Plymouth, Darwin escrivia que de provar-se les seves creixents sospites sobre els pinzons, les tortugues i la guineu de les illes Malvines, “aquests fets desbaraten la teoria de l’estabilitat de les espècies” (més tard, va reescriure prudentment “podrien desbaratar”). Posteriorment va reconèixer que en aquell moment, els fets observats li feien pensar que “llançaven alguna llum sobre l’origen de les espècies.

ALBA GABALDON

Charles Darwin va formar la seva pròpia teoria sobre l’evolució de l’home, afirmant que totes les espècies d’èssers vius han anat evolucionant al llarg del temps a partir d’un avantpassat comú i per selecció natural. Al 1838, la comunitat científica va acceptar el fet de l’evolució. En canvi, no van estar d’acord amb el fet de que la selecció natural fos la principal explicació de l’evolució humana fins al 1930. Finalment va publicar la seva obra més coneguda al 1859: “L’origen de les espècies per mitjà de la selecció natural o la preservació de les races preferides en la lluita per la vida”.

L’expedició que va dur a terme a bord del Beagle al 1831, va ser el que li va ajudar a formular aquesta teoria i la publicació de la seva obra posteriorment. La seva missió era fer investigacions geològiques i recopilar exemplars de diferents espècies. Darwin va prendre nota de totes les troballes i les enviava a Cambridge.

Quan va arribar a l’Argentina, va trobar una colina de fòssils de mamífers enormes ja extingits juntament amb bivalves moderns, extints de manera natural recentment. Tot els descobriments que va fer li despertaren una gran curiositat. Per això, al tornar a Anglaterra es va dedicar a la geologia i extrau-re més fòssils.

Durant el seu viatge per els diferents continents, va quedar fascinat amb la flora i la fauna, així va poder compendre que la separació geogràfica i les distintes condicions de vida eren la causa de que les poblacions variaren independentment unes de les altres. Darwin va començar a sospitar que no existia una diferència molt gran entre animals i persones.

Durant el viatge, Darwin va presenciar un terratrèmol a Xile. Va observar un aixecament del terreny, on va veure acumulacions de valves de musclos per sobre de la línia de marea alta. Això li va portar a pensar que segons pujaven nivells de terra, les illes oceàniques s’anaven enfonsant, formant els esculls de corall.

Poc després, va anar a les illes Galàpags. Allà es va dedicar a buscar indicis d’un antic centre de creació i va trobar varietats de pinsans que estaven emparentades amb la varietat continental, però que variaven d’una illa a una altra. També va rebre informes de que les closques de tortuga variaven lleugerament entre les diferents illes.

Quan el Beagle va regresar a Anglaterra el 1836, Darwin s’havia convertit en una celebritat entre els cercles científics. Allà va buscar allotjament en Cambridge per organitzar el seu treball en coleccions i rescriure el seu diari de viatge. Va escriure diversos articles sobre les seves troballes durant el seu viatge.

Darwin va ser escollit com membre de la Societat Geogràfica. En la seva presentació, un científic va parlar sobre les troballes d’Owen a partit dels fòssils de Darwin, emfatitzant la continuitat geogràfica de les espècies com a recolzament de les seves idees uniformistes.

A partir d’aquell moment, Darwin especulà sobre la possibilitat de que una espècie es transformés en una altra, per explicar la distribució geogràfica de les espècies d’éssers vius. Va desenvolupar les seves idees sobre la longevitat, la reproducció sexual i asexual parlant de la variació de la descendència per adaptar-se i alterar la raça en un món de canvi.

Va realitzar un esbós en el què es podia veure la descendencia com una ramificació d’un arbre evolutiu, en el qual es podia veure que no es podia parlar de què un animal sigui més evolucionat que un altre, descartant les idees de la teoria de Lamarck.

STEFANIE LOPEZ

El 1831 va ser nomenat naturalista a bord del bell bergantí Beagle en un viatge que va durar cinc anys per ambdues costes de Sud-amèrica, Galápagos, Tahití, Nova Zelanda, Austràlia, Tasmània, illa de Keeling, Maurici, Brasil i les Açores.

Els anglesos es refereixen al vaixell de Darwin com el HMS Beagle (His  Majesty’s Ship Beagle) .Beagle vol dir “sabueso”, és a dir que Darwin va viatjar a “El Sabueso”, Vaixell de Sa Majestat.

El Beagle era un vaixell petit i àgil, dirigit per Fitzroy a fi de poder navegar rius i ancorades. Va salpar el 27 de desembre de 1831 amb Darwin a bord. Va tornar a l’octubre de 1835 després de donar-li la volta al món. Durant l’expedició van fer un recorregut de un munt de quilometres.

L’objectiu de l’expedició era, veure les diferents especies que hi havia en els diferents continents. La comprovació va ser molt bona, ja que Darwin amb la poca informació que tenia va fer una teoria.

QUERÉN MOLINA

“El mapa del món deixa de ser un paper mort i es converteix en un quadre ple de les més diverses i animades figures”.

El viatge del HMS Beagle (His Majesty’s Ship Beagle), va ser una de les experiències més enriquidores de la vida de Charles Robert Darwin. L’objectiu d’aquest petit bergantí de deu canyons, 242 tones de pes i 28 metres d’eslora era cartografiar les costes de la Patagònia, la Terra del Foc, Xile, Perú i algunes illes del Pacífic a fi de millorar els mapes contemporanis, de vegades, incomplerts.

Darwin va embarcar al Beagle amb 22 anys el 27 de desembre de 1831 al port de Davenport, començant així un viatge arreu del món durant cinc llargs anys. Quan va visitar la zona sud-est de l’Amèrica Llatina va observar les diferències antropològiques dels habitants d’aquelles terres i els seus problemes polítics i socials, i es preguntava “És possible que els nostres progenitors hagin estat homes d’aquesta condició? Homes els signes dels quals no són menys intel·ligibles que els dels animals domèstics?”.

Durant les seves investigacions al cor de l’Amèrica va viure terratrèmols, va conèixer ciutats derruïdes per tremolors de terra, va viure l’erupció del volcà Osorno, va explorar els Andes, va patir febres a Valparaíso, va presenciar revolucions als carrers de Montevideo i Lima i va conèixer el general revolucionari argentí Rosas, però de totes les seves aventures, de tot el que va veure, res no va canviar el curs de la seva vida com ho varen fer una illes diminutes, situades a 1.000 quilòmetres a l’oest de l’Equador.

Aquestes illes, Les Galápagos eren illes geològicament molt joves que guardaven un món d’espècies úniques, que havien evolucionat de manera distinta als seus parents sud-americans. Al trobar llangardaixos gegants, tortugues immenses, enormes crancs, óssos marins i ocells simpàtics i familiars Darwin va quedar molt sorprès. Però el que més el va impressionar va ser el fet de trobar fauna i flora totalment diferent i única d’una illa a l’altre (dins Les Galápagos) tot i tenir el mateix clima i formació geològica. Tanta va arribar a ser la seva admiració que Charles va anotar al seu diari:

“Mai vaig poder imaginar que unes illes separades per 50 milles, formades per les mateixes roques i amb clima idèntic estiguessin poblades per éssers orgànics tant diferents”.

I és que Charles Robert Darwin, havia trobat la seva obsessió. Al seu retorn va escriure “L’origen de les espècies” on va desenvolupar les idees esbossades anys abans pel seu avi Erasmus Darwin. I és que, com dèiem a l’inici, el Beagle va ser una de les experiències més enriquidores de la vida de Charles Darwin.

SILVANA PINEDO

El 27 de Desembre de 1831 el Beagle salpava de Davenport en un viatge al voltant del món que duraria cinc anys. El vaixell estava al comandament del capità Robert Fitzroy, que va acollir a Darwin. Durant aquests cinc anys Darwin va tenie que escoltar les opinions de Fitzroy, conservadores i creacionistes, el que sense dubte va donar peu a moltes discussions.

Abans del viatge amb Darwin, el Beagle havia fet altres viatges per patagonia i terra de foc. El Beagle era un vaixell petit i àgil per tal de poder navegar rius i ancorades per fer millor els mapes perquè aquesta era la seva missió: millorar els mapes.

El viatge de Darwin al voltant del món a bord del Beagle va ser molt útil per als seus treballs científics. Després del seu viatge i després d’analitzar les múltiples observacions, Darwin començaria a formular la seva famosa teoria sobre l’evolució de les espècies.

El 1859 publico un dels seus llibres més famosos “L’Origen de les Espècies” en el qual va exposar per primera vegada les seves teories sobre la selecció natural i la evolució. Quan va ser publicat va rebre més crítiques que elogis, perquè el llibre i les seves teories s’oposaven a la concepció del món que es tenia fins aleshores.

Sorprèn pensar en els grans descobriments que es van fer en només cinc anys, i si bé Darwin sabia de sobres que li faltava preparació per estudiar certs espècimens, va tenir la suficient previsió per portar alguns d’aquests de tornada a Anglaterra perquè altres els estudiessin.

MIREIA PUJOL

Charles Robert Darwin fou un naturalista anglès que va explicar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d’avantpassats comuns mitjançant la selecció natural. Aquesta teoria de l’evolució la va desenvolupar en una expedició científica que donà la volta al món, on Darwin pogué estudiar les característiques geològiques de terres diverses i d’observar una enorme varietat de fòssils i d’espècies animals i vegetals; també va recollir nombroses mostres que, en havent tornat a Anglaterra, va ordenar i classificar minuciosament. Tot plegat va fer que comencés a proposar-se interrogants sobre els orígens dels éssers vius que habitaven el planeta.

L’expedició al Beagle començà el 27 de desembre de 1831 i va durar cinc anys. Va marcar la vida de Darwin per sempre més. El vaixell va salpar de la Gran Bretanya en direcció a l’Amèrica del Sud i va recórrer tota la costa atlàntica i pacífica d’aquest subcontinent, des d’on Darwin va fer una expedició als Andes (on va poder observar les formacions geològiques), el pas de l’estret de Magallanes i l’escala a l’arxipèlag de les Galápagos. Només s’hi va estar cinc setmanes (entre setmbre i octubre de 1835), però observà la manera com els pinsans havien evlucionat en adaptar-se a les condicions de l’entorn, cosa que esdevingué cabdal a l’hora d’elaborar la teoria de l’evolució.

En tornar del viatge, Darwin va dedicar-se a catalogar la col·lecció d’exemplars animals i vegetals que havia recopilat durant el viatge i a desenvolupar les seves idees sobre l’evolució.

El 1858 va rebre una carta d’un naturalista anglès, Alfred Wallace, el qual feia partícip de les seves conclusions després de molts anys d’estudis a l’Amèrica del Sud i Indonèsia, que eren indèntiques a les de Darwin. El treball de Wallace va ser el primer que va definir el paper de la selecció natural en l’evolució de les espècies.

Un any després, el 24 de novembre de 1859, es posà a la venda el llibre de Darwin “Sobre l’origen de les espècies mitjantçant la selecció natural o la conservació de les races afavorides en la lluita per la vida”, la primera edició del qual es va exhaurir el mateix dia.

NOÈLIA SÀNCHEZ

El viatge de Beagle va durar uns 5 anys. Va dedicar la major part del seu temps a investigacions geològiques en terra ferma i recopilar exemplars, mentre el Beagle realitzava la seva missió científica per mesurar corrents oceàniques i cartografiant la costa. Enviava les seves troballes a Cambridge, juntament amb una llarga correspondència per a la seva família que es convertiria en el diari del seu viatge. Tenia nocions de geologia, entomologia i dissecció d’invertebrats marins de manera que va reunir hàbilment gran nombre d’espècimens perquè els especialistes en la matèria poguessin dur a terme una avaluació exhaustiva.

En la seva primera escala, a Santiago de Cap Verd, va descobrir que un dels estrats blanquinosos elevats a la roca volcànica contenien restes de petxines.

Al Brasil, Darwin va quedar fascinat pel bosc tropical.

A Punta Alta i en els barrancs de la costa de Muntanya Bella, prop de Badia Blanca, Argentina, va realitzar una troballa de primer ordre en localitzar en un turó fòssils d’enormes mamífers extingits al costat de restes moderns de bivalves. Es va dedicar a observar la geologia i extreure més fòssils, adquirint, al mateix temps, una perspectiva dels problemes socials, polítics i antropològics. Contemplava la diversitat de la fauna i la flora en funció dels diferents llocs i va poder comprendre que la separació geogràfica i les diferents condicions de vida eren la causa que les poblacions varien independentment unes de les altres.

A Terra del Foc es va produir el retorn de tres natius yagán que havien estat embarcats durant la primera expedició del Beagle, a fi de rebre una educació que els permetés actuar de missioners davant els seus semblants. Darwin els va trobar amables i civilitzats, encara que els altres nadius li van semblar “salvatges miserables i degradats”, tan diferents dels que anaven a bord com el poguessin ser els animals salvatges dels domèstics.

A Xile, Darwin va ser testimoni d’un terratrèmol, observant indicis d’un aixecament del terreny, entre els quals hi havia acumulacions de valves de musclos per sobre de la línia de la marea alta.También trobar restes de petxines en les altures dels Andes, així com arbres fossilitzats que havien crescut a peu de platja.

A les illes Galápagos,Darwin es va dedicar a buscar indicis d’un antic “centre de creació”, i va trobar varietats de pinsans que estaven emparentades amb la varietat continental, però que variaven d’illa a illa.

A Austràlia va trobar als aborígens australians “bienhumorados i agradables”, i va notar la seva decadència per la proliferació d’assentaments europeus.

El HMS Beagle també va investigar la formació dels atols de les Illes Cocos, amb resultats que recolzaven les teories de Darwin.

Darwin escrivia que de provar les seves creixents sospites sobre els pinsans, les tortugues i la guineu de les illes Malvines, “aquests fets desbaraten la teoria de l’estabilitat de les espècie. Va reconèixer que en aquell moment, els fets observats li feien pensar que llançaven alguna llum sobre l’origen de les espècies.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s