Darwin i Wallace


Tot seguit teniu els articles sobre Darwin i Alfred Wallace de Marina Alaso, Ignasis Cuevas, Júlia Diaz, Laura Gabaldon, Àlex Gonzàlez, Xavier Manero i Yulia Portnova

MARINA ALASO

Ja a la moderna construcció del nosaltres civilitzat i l’altre primitiu: la teoria de l’evolució en l’antropologia deia: Charles Darwin i Alfred Russel Wallace van treballar independentment realitzant llargs viatges i desenvolupar la mateixa teoria establint així una continuïtat entre el problema de desenvolupament mental i social i l’evolució orgànica de l’humà sota el mecanisme de canvi de la selecció natural.

En els nostres dies es considera correcte adjudicar a Darwin tots els reconeixements deguts, per haver introduït la Teoria de l’Evolució, ometent, de manera discreta, el nom del seu codescobridor i antecessor científic, Alfred Russel Wallace (1823 – 1913). En el nostre propòsit de commemorar el sesquincenari l’adveniment de la Teoria de l’Evolució i el bicentenari del seu coautor, Charles Darwin, limitarem el nostre estudi a la manera com la seva gestació va procedir únicament en la ment de Charles Darwin, encara que tàcitament oferim consideració, i reconeixements deguts, a banda i genis anglosaxons: Russell i Darwin.

Els miraments deguts, s’ofereixen en l’ordre merescut: primer, a Alfred Russel Wallace, el manuscrit fos determinant en la propagació de la teoria. I, segon a un indecís Charles Darwin, qui, per pors a què Wallace el avantatjava, va decidir publicar, abans del que s’esperava, el primer best seller a tota la història de la humanitat. Però, com Darwin, aconseguís apilar, de manera, gairebé exclusiva, tota la fama — llavors, a aquest últim dediquem aquesta ponència — mentre que reconeixem que Wallace sempre retindrà la primacia científica. Parlem, llavors de Charles Robert Darwin, la vida l’viuria plena per trastorns psicosomàtics i en aïllament, com eremita reclús.

Basicament Russel va proposar independentment una teoria d’evolució per mitjà de selecció natural que va motivar a Charles Darwin a publicar la seva pròpia teoria. I això a Darwin no li va agradar gens com es molt normal.

IGNASIS CUEVAS

Charles Darwin i Alfred Russell Wallace són els pares de la teoria evolutiva que s’accepta actualment. Tots dos científics van arribar a les mateixes conclusions per separat. Van treballar independentment realitzant llargs viatges i desenvolupar la mateixa teoria establint així una continuïtat entre el problema de desenvolupament mental i social i l’evolució orgànica de l’humà sota el mecanisme de canvi de la selecció natural.

Darwin va concebre la seva teoria de la Selecció Natural el 1838 i la va escriure en dos treballs no publicat en els anys 1842 i 1844, seguidament es va dedicar a apilar dades en suport de les seves idees fins que va decidir organitzar el text definitiu, que donaria lloc a l’Origen de les Espècies recentment a fins de1859. Però, més d’un any abans el naturalista Alfred Russell Wallace va enviar una carta a Darwin contenint el manuscrit que contenien les idea fonamentals de la Selecció Natural, a les quals havia arribat durant la seva convalescència quan va emmalaltir de malària en una illa de l’arxipèlag Malai. La sorprenent similitud va quedar corroborada fins al punt que Wallace cita la mateixa font d’inspiració de Darwin, això és l’obra de Malthus: Essay on Population.

La teoria de l’evolució per selecció natural
Darwin i Wallace van compartir els seus descobriments i els van presentar a la Societat Linneana de Londres en 1858, van proposar , en forma independent, que la selecció natural és el mecanisme bàsic responsable de l’origen de noves variants fenotípiques i, en última instància, de noves espècies. Actualment, la teoria de l’evolució combina les propostes de Darwin i Wallace amb les lleis de Mendel i altres avenços posteriors en la genètica, per això se l’anomena síntesi moderna o teoria sintètica. Segons aquesta teoria, l’evolució es defineix com un canvi en la freqüència dels lels en una població al llarg de les generacions. Un any més tard, Darwin va publicar la seva obra: L’origen de les espècies per selecció natural, en la qual explicava la seva teoria recolzant en nombroses observacions de la natura.
La teoria de Darwin i Wallace es basa en tres principis:
· L’elevada capacitat reproductora dels éssers vius. Van observar que era molt comú que les espècies produïssin molts més descendents dels que presumiblement arribaran a l’estat adult.
· La variabilitat de la descendència. Els descendents d’una parella no són idèntics. Moltes de les diferències no tindrien gran importància, però altres podrien ser crucials. La major part es produeix a l’atzar i és fruit de la combinació dels gens dels progenitors.
· L’actuació del procés anomenat selecció natural. Entre els membres d’una espècie s’estableix una lluita per la supervivència, sobretot si els recursos són escassos per la superpoblació. Només els més ben adaptats aconsegueixen sobreviure i reproduir-se, i, per tant, transmeten els seus caràcters a la descendència.

Charles Darwin i Alfred Russel Wallace van proposar en 1858, en forma independent, que la selecció natural és el mecanisme bàsic responsable de l’origen de noves variants fenotípiques i, en última instància, de noves espècies. Actualment, la teoria de l’evolució combina les propostes de Darwin i Wallace amb les lleis de Mendel i altres avenços posteriors en la genètica, per això se l’anomena síntesi moderna o teoria sintètica. Segons aquesta teoria, l’evolució es defineix com un canvi en la freqüència dels lels en una població al llarg de les generacions.

JÚLIA DIAZ

Darwin i Wallace van compartir els seus descobriments i els van presentar a la Societat Linneana de Londres al 1858. Un any més tard, Darwin va publicar la seva obra L’origen de les especies per selecció natural, en la que explica la seva teoria recolzant-la en moltes observacions de la naturalesa.

Al 1838 Darwin ja havia perfilat la seva teoria de l’evolució, però conscient de les repercussions que causaria i del rebuig que portaria la seva publicació a la societat conservadora victoriana, va decidir perfeccionar-la afegint noves informacions. No va ser fins 1858 quan va rebre una carta del naturalista Alfred Russel Wallace, que li va fer canviar d’opinió.

Wallace va fer viatges per Amèrica del sud, l’Oceà Índic i el Pacífic sud va arribar de forma independent al mecanisme de la Selecció natural com motor de l’evolució. Va conèixer a Darwin al 1848 abans d’anar-se’n de viatge, era conscient del seu prestigi com naturalista expert i en alguna ocasió va creuar correspondència amb ell sobre qüestions de la permanència i mutació de les especies. Per aquest motiu, li va enviar un curt assaig “Sobre la tendència de les varietat a apartar-se indefinidament del tipus original”, li va demanar que ho llegís i que si ho considerava interessant que li fes arribar a Charles Lyell.

Wallace no era conscient que Darwin hagués descobert la Selecció natural abans, ni el grau de prioritat que tindria la publicació del seu assaig sobre el treball de tota la vida de Darwin. Aquesta circumstancia va causar una profunda commoció a Darwin, va arribar a escriure “Preferiria cremar el meu llibre sense abans que ell penses que he actuar indignament”.

Van ser els seus amics Charles Lyell i Joseph Hooker els que els van incitar a publicar els seus treballs, van organitzar un acte a la Linnean Society on van llegir una memòria de Darwin i Wallace.

Dawin i Wallace van mantenir tota la seva vida una mútua i generosa relació, reconeixent sempre Wallace a Darwin com primer descobridor del mecanisme de la Selecció Natural.

La teoria de Darwin-Wallace es basa en tres principis:

  • La elevada capacitat reproductora dels ésser vius. Era normal que les especies produïssin molts més descendents dels que arribarien al estat adult.

  • La variabilitat de la descendència. Els descendent d’una parella no són idèntics. La major part es produeix al atzar i es fruit de la combinació de gens.

  • La actuació del procés de selecció natural. Entre els membres d’una espècie s’estableix una lluita per la supervivència, sobre tot si els recursos són escassos per la superpoblació. Només els millors adaptats aconsegueixen sobreviure i, per tant, transmeten els seus caràcters a la descendència.

LAURA GABALDON

Charles Darwin (1809-1882) va ser un naturalista anglès que va postular que totes les espècies d’éssers vius han evolucionat amb el temps a partir d’un avantpassat comú mitjançant un procés denominat sel·lecció natural. Alfred Wallace (1823-1913) va ser un naturalista, explorador, geògraf i biòleg britànic, conegut per haver proposat independentment una teoria d’evolució per mitjà de la sel·lecció natural, que va motivar Darwin a publicar la seva pròpia teoria.

Aquests científics van arribar a la mateixa teoria sense haver-se vist ni parlat mai. Això vol dir que tenia sentit el que pensaven de l’evolució. Per això Darwin, al assabentar-se de l’existència d’un altre amb les mateixes idees, va decidir publicar la seva teoria, que va provocar polèmica, sobretot en els àmbits religiosos, creients en el creacionisme.

La teoria presentava tres principis, on ambós cientícs coincidien. El primer és l’elevada capacitat reproductora dels éssers vius, van observar que era molt comú que les espècies produïssin molts més descendents dels que presumiblement arribaran a l’estat adult. Una altra és la seva variabilitat, els descendents d’una parella no són idèntics, la mayor part es produeix a l’atzar i al fruit de la combinació dels gens dels progenitors. L’última i la més important, és la coneguda sel·lecció natural: entre els membres d’una espècie s’estableix una lluita per la supervivència, sobre tot si els recursos són escassos per la superpoblació; nomès els millors adaptats consigueixen sobreviure i reproduir-se i, per tant, transmeten els seus caràcters a la descendència.

ÀLEX GONZÀLEZ

La relació que tenen Darwin i Alfred Wallece es que els animals normalment es reprodueixen molt més ràpid que l’ésser humà la destrucció que aquestes causes provocarien cada any hauria de ser enorme per limitar el nombre de cada espècie ja que normalment no augmenten de manera regular d’un any per a un altre, doncs d’una altra manera el món fa temps que estaria replet d’aquells que es reprodueixen més ràpid.,La especie que esta més adaptada sobreviu…, llavors es dedueix que tots els canvis necessaris per a l’adaptació de les espècies a les condicions canviants podran ser provocats… D’aquesta manera cada part de l’animal podria ser modificada exactament de la manera que es requereix i el que no es modifiqués periria, i així els caràcters definits i el manifest aïllament de cada nova espècie.

Darwin va mantenir correspondència amb Wallace, les observacions de la qual li servirien per defensar la seva teoria. Encara que les primeres cartes de Wallace a Darwin s’han perdut, Wallace va mantenir ben guardades les que va rebre. En la primera d’elles, datada l’1 de maig de 1857, Darwin comenta que la carta que Wallace li va enviar el 10 d’octubre de l’any anterior, que havia rebut recentment, així com la publicació de Wallace Sobre la llei que ha regulat la introducció de noves espècies de 1855 mostraven que tots dos pensaven de manera similar i que en general arribaven a les mateixes conclusions, i li deixa constància que estava preparant un treball que en dos anys estaria preparat per a la seva publicació.

La medalla Darwin-Wallace és una distinció que atorga la Societat linneana de Londres cada 50 anys a partir de les xerrades de Wallace i Darwin sobre la selecció natural.

XAVIER MANERO

Charles Darwin i Alfred Wallace van ser dos evolucionistes, tenien moltes coses en comú, Darwin es va ajudar amb la teoria de Wallace per defensar la seva teoria. Darwin va decidir publicar la teoria de Wallace donant els mèrits a l’altre científic, Wallace es va assabentar més tard ja que ell no el va enviar per que el publiquessin. Totes las idees giraven entorn de la selecció natural , és el procés que dirigeix l’evolució de les espècies. Després de que Darwin publiques la obra “ l’evolució de les Espècies” , Wallace es va convertir en un dels principals defensors d’aquesta teoria. Encara que molta gent deia que les teories de Darwin i Wallace eren idèntiques, això era erroni, els dos articles tenien unes petites diferències. Darwin va emfatitzar la competició entre els individus de la mateixa espècie per sobreviure i reproduir-se, en canvi, Wallace va donar una major importància a l’influencia del medi per forçar a les espècies a adaptar-se a l’entorn actual, també Wallace va entendre la selecció natural com un mecanisme de retroalimentació que mantenia a les espècies adaptades a l’entorn. Com a conclusió podem deduir que Darwin es va basar en els seus estudis i es va recolzar en les estudis de Wallace, però tothom no te les mateixes idees llavors podem veure como tenien unes petites diferencies en les seves “creences”.

YULIA PORTNOVA

Charles Robert Darwin va neixer el 12 de febrer de 1809 i va morir el 19 d’abril de 1882. Fou un naturalista anglès, que va explicar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d’avantpassats comuns mitjançant la selecció natural. Darwin estudiava medicina a la Universitat d’Edimburg, i posteriorment teologia a Cambrige. Durant els seus cinc anys va revelar com un eminent geòleg, amb observacions i teories que recolzaven les idees uniformistes de Charles Lyell, i els seus públicacions el va fer famós. El 1858, Darwin estava escrivint la seva teoria quan Alfred Russel Wallace li envià un assaig que descrivia una teoria similar, i ambdues foren presentades a la Societat Linneana en un article conjunt.

Wallace és conegut sobretot per haver arribat al concepte de selecció natural, central en la teoria biològica de l’evolució, simultàniament però independentment de Charles Darwin.

Alfred Russel Wallace va neixer el 8 de gener de 1823 i va morir 7 de novembre de 1913. Va ser un geògraf, botànic i naturalista gal•lès. Alfred Russel Wallace formava part de l’aristocràcia i va poder-se dedicar a l’estudi tota la vida, venia d’una família humil i va haver de guanyar-se la vida recollint fòssils i exemplars d’espècies animals i vegetals, que després venia. També va ser compromès amb les idees socialistes i va criticar les desigualtats causades per la revolució industrial. El 1855 Wallace va publicar un article titulat “On the law which has regulated the introduction of new species” on defensava el fet de l’evolució, tot i que sense arribar a atribuir-li una causa.Tres anys després, un nou article (“On the tendency of varieties to depart indefinitely from the original type”) proposava la selecció natural com el mecanisme explicatiu de la transmutació de les espècies. Wallace va remetre l’article a Darwin per a la seva revisió. Quan aquest el va llegir, es va trobar amb el que va calificar com el millor resum imaginable de les idees que ell mateix gestava des de feia més de vint anys.

Després de consultar-ho amb el mateix Wallace i amb Charles Lyell, aquest darrer va realitzar una presentació pública davant la Societat Linneana de Londres, l’1 de juliol de 1858, dels postulats sobre l’origen de les espècies, acreditant a Darwin i a Wallace com a co-descubridors.

Entre 1854 i 1862, època del descobriment de la selecció natural. Wallace va recollir les seves experiències al llibre L’arxipèlag malai, publicat el 1869. Una aportació important d’aquest període és la definició de l’anomenada línia de Wallace, un límit biogeogràfic molt precís que separa regions molt diferenciades florística i faunísticament, i que passa entre les illes de la Sonda, Nova Guinea, i les Cèlibes, per un costat, i Java, Borneo i Filipines per l’altre.

Wallace va desenvolupar amb el temps una tendència mística que va condicionar la seva interpretació del procés evolutiu, sobretot pel que fa referència a l’evolució humana, interessant-se cada vegada més per l’espiritisme.El 1894 va rebre la Medalla Linneana, i el 1908 la Medalla Darwin-Wallace.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s