Neodarwinisme


Tot seguit teniu els articles sobre Neodarwinisme de Míriam Diez, Belen Escabias, Tiffany Falcón, Andrea Morales, Àlex Ramos

MÍRIAM DIEZ

Podríem definir neodarwinisme com una teoria sintètica de l’evolució. En el neodarwinisme el que trobem es una aplicació de coneixements de genètica actuals a la teoria de l’evolució de Darwin. Ell fou un naturalista anglès, que va explicar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d’avantpassats comuns mitjançant la selecció natural. El fet que l’evolució es produeix fou acceptat ràpidament per la comunitat científica, mentre que la teoria de la selecció natural no començà a ser considerada com la principal explicació del procés de l’evolució fins la dècada del 1930, i ara constitueix la base de la síntesi evolutiva moderna.

Seguin amb el neodarwinisme, podríem dir que tenia dues característiques bàsiques que les nombraré a continuació. La primera és que la unitat evolutiva és la població. La segona que la causa de la variabilitat és la mutació dels gens. Després, com te lloc l’evolució que es de tres maneres: variacional amb canvis graduats i en dilatat temps, seguit la saltacional que son canvis bruscos, de lloc, i després l’especiacional que alterna entre els dos anteriors. Després mencionaríem la manera d’actuar en el procés. Primer l’aparició de caràcters nous heretables que son la poliploïdia, l’entrecreuament,i la mutació.

I després la selecció dels caràcters per part de l’ambient. Es selecciona el caràcter que dóna més descendència.

També podem dir que el neodarwinisme perfecciona en relació amb els principis de l’evolucionisme.

Aquesta síntesi a descobert una seria d’evolucions que els nombraré a continuació. Per una banda, el descobriment de la unitat de l’evolució (el gen) i per l’altra, el mecanisme de l’evolució (la selecció natural). Aquests avenços fan que es renovin les característiques del Darwinisme i n’apareguin d’altres, amb la mateixa essència que les evolutives però més complertes gràcies a la major informació.

Finalment, el resum que he tret d’aquesta síntesi es que augmenta informació respecte amb el darwinisme i que han pogut treure molta informació més.

BELEN ESCABIAS

L’anomenada teoria sintètica de l’evolució o neodarwinisme s’aconseguí per una sintesí entre les teories del botànic austríac Gregor Mendel, qui va descobrir les lleis de la genètica, i de Darwin.

Malgrat el gran avenç científic que va representar la teoria evolucionista de Darwin, hi havia una sèrie de punts sense explicacií i Darwin mateix n’era conscient. Darwin no distingia entre modificacions i mutacions.

Palem de modificacio com aquelles alteracion o canvis d’un individu que, com que no afecten el material genètic, no passen a la descendència. I parlem de mutacion com les alteracions que, per diverses causes com la radioactivitat, certs agents químics, els raig X, etc., arriben a afectar el material genètic i, per tant poden transmetre’s i mutacions.

Actualment el model evolucionista esta compartit per diferents branques de les ciències experimentals com la genètica, la biologia evolucionista, la química, la paleontologia, l’ecologia, etc. Aquesta teoria ha permès comprendre molt millor els processos que intervenen en els canvis dels individus i en l’evolució de les espècies.

El neodarwinisme ho podem resumir en dos apartats:

· En tot ésser viu existeix una variabilitat genètica produïdes per mutacions favorables, neutres o desfavorables. Les més importants per a l’espècie són aquelles que es repeteixen en un gran nombre d’individus, i amb el llarg del temps s’acumulen i poden donar a lloc a una nova espècie.

Una altre causa de la variabilitat és la recombinació genètica com per exemple per què el fills no són mai idèntics als pares, la raó és l’unió de l’òvul i l’espermatozoide en l’aparellament sexual, per tal hi ha una diversitat més gran dels caràcters dels individus.

· Un altre punt és la selecció natural, el descobriment de Darwin. Elimina les mutacions i combinacions desfavorables, és a dir, elimina els individus que posseeixen carracterístiques amb un baix valor adaptatiu, al mateix temps que selecciona els individus més ben adaptats a les condicions mediambientals.

TIFFANY FALCÓN

La unió del darwinisme amb nous descobriments biològics, fonamentalment els relatius a la paleontologia i la genètica, va donar origen al neodarwinisme o teoria sintètica; que en general significa la integració de la teoria de l’evolució de les espècies per selecció natural de Charles Darwin, la teoria genètica de Gregor Mendel com a base de l’herència biològica, la mutació genètica aleatòria com a font de variació i la genètica de poblacions matemàtica.
Segons aquesta teoria, el representant de la qual és Theodosius Dobzhansky (1900-1975) es caracteritza per:

– un rebuig a l’herència dels caràcters adquirits
– la ratificació del gradualisme en l’evolució
– el reconeixement del mecanisme de selecció natural amb les seves dues fases   actualitzades, que són:
(1) La producció de mutacions cromosòmiques o variabilitat genètica.
(2) La selecció dels portadors de dotació genètica més favorable.

D’acord amb la síntesi moderna establerta als anys 30 i 40, la variació genètica de les poblacions sorgeix per atzar mitjançant la mutació (ara se sap que està causada per errors en la replicació del ADN) i la recombinació (la barreja de cromosomes homòlegs durant la meiosi). L’evolució consisteix bàsicament en els canvis en la freqüència dels al·lels entre les generacions, com a resultat de la deriva genètica, el flux genètic i la selecció natural. L’especiació es dóna gradualment quan les poblacions estan aïllades reproductivament, per exemple per barreres geogràfiques.

ANDREA MORALES

La integració de la teoria de l’evolució de les espècies per seleccio natural de Charles Darwin la teoria genetica de Gregor Mendel con a base de l’herencia biologica,la mutacio genetica aleatoria con a font de variació i la genètica de poblacions matematica.

El seu origen va ser al segle XX es va permetre identificar el fenomen de la mutacio, es a dir, els canvis aleatoris en l’estructura dels gens con a generador de variabilitat.

Al 1947,un gruo de diferents especialistes provinents de divers es arcees de la ciencia, con el genetista TheodosiusDoubzhnasky, VAN reformular la teoria derwiniana.

La seva teoria es considera especie con el cojunt d’individus amb reproduccio sexual que son capaços de tenir descendencia fertil.La població es el conjunt d’organismes d’una mateixa especie.Per tant considera impossible la hibridació entre individus de diferents especies.

La mutació:

Els gens, les unitats d’informacio genetica, poden sofrir variacions que s’anomenen mutacions. Les mutaciosn son la causa de la variabilitat en les especies.

Les especies van evolucionant de manera gradual gracies ala seleccio gradual. Sobreviuen els ndividus amb la informacio genetica que millor s’adapta.No evolociona una especie, sino tota una població.

Finalment l’ailllament de la poblacio pot culminar en la constitucio de noves especies.

ÀLEX RAMOS

El Neodarwinisme també es diu teoria sintètica de l’evolució, és bàsicament l’intent de fusionar el darwinisme clàssic amb la genètica moderna, va ser formulat en la dècada del 30 i el 40 (segle XX) per científics tals com a G. G. Simpson, Mayr, Huxley, Dobzhansky, Fischer, Sewall Wright. Proposa com a principal motor del procés evolutiu les mutacions, la recombinació genètica i la selecció natural.

El Neodarwinisme es basa en el desenvolupament de la ciència, com les lleis de Mendel i la genètica, i es limita a constatar que les variacions dels éssers vius es produeixen en el seu estat germinal quan el veritable problema és quan i per què es produeixen les variacions en la informació genètica i les seves condicions associades per aconseguir el seu desenvolupament efectiu, fins i tot després de diverses generacions.

“En biologia gens té sentit, si no és a la llum de l’evolució”, frase dita per el rus Theodosius Dobzhansky, que va ser el que va formular la teoria sintètica de l’evolució, és a dir el Neodarwinisme.

Les tesis d’aquesta teoria són aquestes:

a. Els organismes poden experimentar variacions en els seus gens, mutacions, que es produeixen a l’atzar i no buscant alguna cosa; no persegueixen cap meta, no són finalistes.

b. Les mutacions són relativament freqüents en totes les espècies.

c. D’aquestes mutacions, algunes són avantatjoses i altres desfavorables, i la naturalesa realitza una labor selectiva anul·lant als individus que resulten amb gens desfavorables per sobreviure, o per competir amb altres individus millor dotats, i quedant-se amb aquells els gens dels quals els fan més aptes per adaptar-se al mitjà s’accepta la selecció natural.

d. Les mutacions avantatjoses es perpetuen per mitjà de l’herència, són només els individus millor adaptats els que sobreviuen i transmeten aquestes variacions als seus descendents. Al llarg de generacions aquestes variacions favorables s’acumulen i transformen progressivament els organismes. L’origen de les espècies que ara coneixem es troba en la suma de petites variacions avantatjoses en els gens, al llarg de períodes molt llargs de temps. Existeix, una variació progressiva de tots els vivents, solament en el sentit d’una millor adaptació.

En conclusió, el Neodarwinisme és la teoria evolucionista actualment acreditada en el camp científic, la qual recolza a Darwin quant a les mutacions i a la selecció natural, ja que dirigeix el curs de l’evolució eliminant les varietats no adaptatives i eliminant als individus menys adaptats al medi.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s