Un dia en la vida de… l’Austalopithecus afarensis


Adaia Angulo, Andrea Arango, Belen Escabias i Adrian Pardos, ens narren una jornada en la vida d’un Australopithecus afarensis

ADAIA ANGULO

Aquest matí m’he aixecat a Àfrica com cada dia, ja que és la meva terra natal. Quan ha sortit el Sol he anat a buscar menjar als meus fills i la meva dona. Els hi he agafat unes quantes pomes i uns quants plàtans, ja que ells sols poden agafar les seves fulles per a menjar.

Després hem anat a fer un volt per la selva i tot estava molt tranquil. Feia un Sol que feia mal als ulls i quasi no hi havia núvols. Un dia perfecte per estirar una mica les cames. El paisatge d’aquest matí el formaven els arbres, els ocells i l’herba, cosa que feia el matí avorrit del tot ja que si almenys plogués podríem jugar a aixoplugar-nos.

Aquesta tarda ha sigut més amena que el matí perquè hi ha hagut una esllavissada al vall nord i hem tingut feina en rescatar als australopithecus que han quedat enterrats. Al final ho hem aconseguit.

Mentre els meus fills, l’Enric i l’Andrea, jugaven amb les pedres al costat del riu, tractant de descobrir quin dels dos llençava la pedra més lluny, la meva dona i jo vam anar a buscar molt menjar ja que aquella nit soparíem amb tots els supervivents a la catàstrofe del penya-segat.

Havent sopat, ens vam posar tots en rotllana per a explicar històries de por. Després cada família se’n va anar a dormir a la seva cova.

ANDREA ARANGO

Sóc un homínid del gènere Australopithecus vaig viure a una part d’Àfrica fa de 3,9 a 3 milions d’anys. Pot ser possible que sigui l’antecessor del gènere Homo, tot i que hi ha opinions científiques contràries. Les restes fòssils d’ Australopithecus afarensis foren trobades per primera vegada per D. Johanson i els seus col·laboradors al jaciment de Hadar a Etiòpia. En total es van trobar uns dos-cents ossos pertanyents a 14 individus. De la pelvis (d’una femella que fou anomenada Lucy per una cançó dels Beatles) i extremitats inferiors es va deduir que érem possiblement bípedes. Així va ser possible comprovar que la capacitat per caminar dret, com els humans actuals, va ser molt anterior al creixement del cervell.

Les meves característiques físiques

Nosaltres els afarensis som, com tot Australopithecus, un primat bípede alçat, però diferent a humans en diversos aspectes: La nostra capacitat cranial és bastant menor: 375-550 cm3. Això significa que el nostre cervell és de la mida del d’un ximpanzé i proper a la tercera part de l’humà actual. Nosaltres érem uns homínids amb freqüent activitat arbòria, ja sigui recollint fruits, cuidant a les nostres cries. El nostre pit no era en forma de barril, com el dels humans, sinó que s’estrenyia agudament cap amunt (forma de campana). El nostre dimorfisme sexual (diferència física entre mascles i femelles d’una mateixa espècie) era molt marcat, i nosaltres els mascles érem molt més corpulents que les femelles.

El nostre crani era relativament petit, amb un volum semblant al dels antropomorfs actuals, encara que en comparació amb la mida del cos era relativament gran. A més, la nostra cara era bastant gran i es projectava davant del crani, causa de la grandària de les dents (prognatisme). A diferència dels antropomorfs, els nostres canins són reduïts encara que es projecten lleugerament davant de la dent adjacent).

BELEN ESCABIAS

Fa entre 3 i 4 milions d’anys.

Hola mare Terra.

Avui ha sigut un dia ben dur, però un dia d’aprenentatge.

Me llevat només sortir el Sol per l’est de l’Àfrica, he fet un salt i he començat a enfilar-me per les branques d’aquell arbre tan alt ,on sempre passo la nit, fins a arribar a terra. Els membres de la meva tribu m’estàven esperant per anar a buscar el menjar per les seves cries. Preferentment busquem fruits rics en sucre, pero en les èpoques desfavorables com les d’ultimament només trobem llavors, arrels, tubercles o escorces.

He anat cap a ells, i hem començat la nostra collita. No hi ha res que m’agradi més que anar pels paisatges tropicals del nord d’Àfrica, que és l’única que he vist fins ara, ja que sóc encara un australopythecus jovenet.

El meu pare m’ha dit que em quedés en una zona de bona visió per si passava alguna cosa. Jo sempre he volgut ser com el meu pare, pelut, gran, encara que no molt alt. Però això és un altre tema. El cas és que un company de la meva edat i jo, estàvem agafant les llavors que veiem pel sòl… quan vam escoltar una pedra colpejar el terra. Ens vam donar la volta i vam veure una altre tribu, encara a quatre potes, amenaçant-nos amb sorolls i gestos d’atac. Ens estaven acorralant, volien el nostre menjar… pero ni el meu company ni jo sabíem defensar-nos. Un d’ells em va saltar a sobre, quan de sobte el meu pare i cap de la meva tribu, va donar un crit ensordidor, corria cap a ells el més ràpid que podia, amb dues pedres a les mans. Els membres de l’altre tribu van fugir espantats al veure al meu pare tan gran i pelut sense por. Per sort no se’n van dur res del que havíem collit.

Després d’aquest succés em va caure una bona brega.

Vam tornar amb la mare i li vam donar tota la collita que teníem. Després de menjar, el meu pare em va ensenyar la defensa en vers altres tribus, i em va explicar el perque de que nosaltres anéssim a dues potes, i aquells que em van atacar, a quatre. Era una avantatge que fins ara altres tribus no tenien, el bipedisme ens ha facilitat poder construir eines, i portar-les per defensar-nos, agafar menjar dels arbres amb més facilitat i sobretot impossar més als postres enemics. La veritat es que en poc temps he aprés moltes coses de la meva raça, però el que més m’ha agradat del día d’avui ha sigut les paraules del meu pare: A partir d’avui ja no ets una cria, sinó un Australopithecus Afarensis.

ADRIAN PARDOS

Australopithecus afarensis és un homínid extingit de la subtribu Hominina que va viure entre els 3,9 i 3 milions d’anys abans del present. Era de contextura prima i gràcil, i es creu que va habitar només a Àfrica de l’est (Etiòpia, Tanzània i Kenya). La majoria de la comunitat científica accepta que pot ser un dels ancestres del gènere Homo.
Els Australopithecus van viure en un entorn sec i semidesèrtic. S’han trobat restes d’animals de sabana associats a les seves restes gaseles, antílops, girafes. El clima, la vegetació i la fauna eren molt similars a les que existeixen actualment a les mateixes regions. És probable que els Australopithecus visquessin en bandes poc nombroses.
Així mateix, encara que l’espècie es considerava herbívora, també eren capaços d’alimentar de forma carronyera de les restes d’altres animals. Per emprar aquesta alimentació necessitaven de portar alguna eina per a defensar-se de depredadors el que els forçava a caminar sobre dues potes.

24 h: L’Australopithecus afarensis com que s’alimentava bàsicament de herbes no necessitava anar a caçar.Durant el dia:Gracies a que ja es podia posar a dues potes, l’era mes fàcil agafar aliments dels arbres etc. Construïen armes també per defensar-se. També menjaven carn a vegades, podien ser carronyers. Sempre van en grup, eren socials. Quan s’anava apropant la nit buscaven un lloc per passar-la ja que de nit passaven perill per els depredadors.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s