Un dia a la vida de… l’Homo sapiens


L’Ignasis Cuevas, Stefanie López i Xavier Manero, ens narren una jornada en l’existència d’un Homo sapiens

IGNASIS CUEVAS

Vam arribar a Europa fa uns anys i som d’origen africà.
Tinc una estatura elevada, els braços i cames llargues i tinc i pes corporal baix com els altres.
La gent gran i no tan grans, és a dir, totes les dones també es dediquen a cosir, cosien qualsevol cosa.
Nosaltres ens diferenciem de les restes d’animals per la nostra mobilitat, flexibilitat i locomoció perquè som capaços de realitzar una gamma quasi infinita de moviments, els que ens permeten realitzar activitats com l’art escènic, l’esport, la dansa i moltes més activitats.
Vivim en coves i en grups i alguns viuen en assentaments a l’aire lliure, però hi ha altres que la seva ocupació territorial està canviant de manera radical.
Vivim de la caça especialitzada i la collita. El descobriment d’armes llancívoles a distància com el propulsor, i l’ús de noves matèries primeres ens permet desenvolupar tècniques de caça més eficaços. El domini de la caça ens va permetre millorar l’explotació sistemàtica del medi circumdant i ha afavorir un ritme de mobilitat de component estacional.
Les preses amb aquestes armes van ser a partir de llavors els cérvols, les cabres i els cavalls. Els conills i altres petites preses exercir un paper de complement, com també els recursos marins i fluvials.

STEFANIE LÓPEZ

En primer lloc, estaria en tot moment, preocupat amb coses tan normals, com si menjaré, sin algú altre individu de la meva espècie, o d’altre espècie em fes mal.

Un dia de la meva vida com Homo sapiens , seria llevar-me pel matí, pels sorolls o sensacions de perill, que hi hauria al meu voltant. Després comunicar-me amb la resta, per saber que faríem en aquell moment, perquè hi han moltes possibilitats, per exemple: podríem anar a explorar nous terrenys , buscar més menjar, anar a dormir més, buscar un lloc per protegir-nos de perills, etc.

Sempre amb la seguretat que no tan sols estem nosaltres allà sinó que també hi ha altres individus amagats, en algun altre lloc, i que en qualsevol moment poden sortir.

Per això la meva vida com Homo sapiens, és una mica més senzilla que les demés ja que la comunicació entre tots els individus facilita i dona més possibilitats a sobreviure en un lloc, on hi ha moltes coses desconegudes que no saps si et faran mal bé, però per aquesta desconfiança , ningú s’atreveix ha anar més enllà del conegut.

XAVIER MANERO

De cop i volta, una llum va entrar dins la cova i em va donar als ulls. Em va despistar i vaig sortir trontojant-me d’aquell lloc fosc, humit, silenciós… Vaig corre sota un arbre i em vaig asseure, de cop i volta em va començar a fer mal el cap. Hauria de aconseguir alguna cosa per poder veure dins d’aquella cova tant fosca. Vaig agafar una pedra i la vaig començar a llençar a un arbre , de cop i volta va caure una fruita , la vaig agafar i me la vaig menjar. Havia aconseguit menjar ara em quedava la part més difícil aconseguir sobreviure un dia més en aquest món perillós. Armat amb dues pedres em vaig decidir a caminar per troba algun animal i agafar la seva pell per abrigar-me, aquests dies ja començava a fer fred dins d’aquella cova tan fosca. Després de donar moltes voltes, vaig visualitzar la meva presa, era aquell … La seva pell semblava molt calentona, confortable, devia aconseguir-la com pogués si continuo en aquella cova tan freda sense res per escalfar-me, acabaré mort de fred. Ja començava a anar-se’n el Sol, havia perdut molt de temps buscant la meva pressa. Primer vaig llençar-li una pedra per despistar-la , i quan vaig veure-la despistada vaig llençar-li una altra pedra al cap i vaig matar-la . Vaig agafar una pedra que semblava afilada i vaig treure-li la pell. Vaig posar-me-la per sobre i vaig decidir tornar a la cova. Quan vaig arribar , vaig entrar dins i vaig decidir a anar-me’n a dormir, però no ho aconseguia així enfadat, vaig agafar dos pedres del terra i les vaig picar, de cop i volta dues guspires van surti i van prendre foc a unes herbes que hi havia. Això que acabava de sortir era estrany, desprenia una sensació càlida. Després d’això vaig agafar el son molt ràpidament i em vaig quedar dormint al costat d’aquell gran descobriment.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s