Un dia en la vida de… l’Homo erectus


Míriam Diez, Alba Gabaldon, Sandra Luque i Marc Planas, ens narren una jornada en l’existència d’un Homo erectus

MÍRIAM DIEZ

Hola. Avui per fi he aconseguit encendre el foc. La veritat es que m’ha fet molta il·lusió ja que tot els del meu grup ho avien aconseguit menys jo. Avui també me fabricat el meu propi utensili per poder matar animals, i després poder alimentar-me. Per cert, ahir vaig tenir una cria, i no vaig tenir cap problema a l’hora de parir. Jo visc amb un grup de la meva espècie força reduït. Ara, una mica més tard ens agruparem dos grups per anar a caçar per després menjar. Però abans de fer això he de alimentar a la meva cria. Nosaltres habitem a zones lliures i ens refugiem en coves. Ara entraré en la cova a veure a la meva criatura, li encendre una mica de foc per escalfar-la i li donaré de menjar una mica. Abans m’han dit que demà emigrarem a un altre lloc fora d’aquí. La veritat es que hem fa una mica de pena marxar-me d’aquí ja que fa poc vam construir un habitatge nosaltres sols. I la veritat es que no ens a quedat malament. Ara aniré a caçar amb el meu grup. Molts cops ens costa una mica, però ho hem de fer per poder sobreviure. Amb una sèrie de eines que ens hem fabricat, els podem matar força bé. La veritat es que per a la construcció de eines som prou bons. Ja hem caçat suficient, ara toca encendre una mica de foc i fer la carn. Un cop la carn feta, menjarem. Després de menjar normalment els del meu grup fan la migdiada, jo continuo fabricant armes, la veritat es que no hem canso perquè cada dia descobreixo una cosa nova. Ja estem a la tarda, ara suposo que ara recopilarem alguna de les coses per demà emigrar d’aquí. Ami hem dona una mica de por perquè la meva cria es massa petita però no crec que li passi res. Ara anirem a un llac a refrescar-nos una mica per tenir una bona higiene. I ja, com un dia més, ens trobem a la nit. Per la nit normalment no mengem molt. I ara ens anirem a dormir, i demà ja serà un altre dia.

ALBA GABALDON

Ahir vam fer un gran descobriment per a la nostra tribu, encara no sabem com es diu, però amb això podem fer el menjar i que no estigui cru, escalfar-nos quan fa fred i fer una rotllana al voltant i passar una bona estona tots junts. Però malgrat això, encara dormim en les coves, ja que encara fa molt de fred. Quan fasi calor, podrem passar més temps a l’aire lliure.

Al llarg dels anys, hem estat patint glaciacions a les muntanyes, per això els animals amb els quals convivim són el tigre de dents de sable, mastodonts i castor gegants, però han vingut altres de nous com els elefants, els caballs i els mamuts.

Ens alimentem del que cacem i per això ens són molt útils les destrals de mà i hem creat noves eines amb roques dures i sílex, i noves tècniques de talla. Som menudets, però això no ens impideix còrrer àgilment i no ser apressat per animals carnívors.

També ens alimentem de vegetals i gramínees, per això no ens estem un llarg temps en un mateix lloc ja que s’ens acaben als voltants i cada cop hem d’anar més lluny a recol·lectar, així que crec que aquestes precioses vistem que tenim ara mateix, les haurem de canviar per unes altres.

La tribu està organitzada, és a dir, cadascú té una tasca diferent. Els més forts, és clar, anem a caçar, i les dones i els nens recol·lecten. Els més majors de la tribu, es dediquen a la fabricació de les eines. Així que cadascú contribueix a la prosperació de la tribu.

SANDRA LUQUE

Els Homo erectus van ser el primers homínids que es van distribuir al llarg de l’est i sud-est d’Àsia. Gran cos, espesses celles i gran musculatura. Posseïen un cèlebre major que el de l’ Homo habilitis: al voltant dels 1.100 centímetres cúbics. Van descobrir l’ús del foc i van fabricar la primera llança de mà.

Una dia com a Homo erectus

La llum ja és aquí i els meus ulls, sensibles al principi, comencen a obrir-se. Molts dels meus semblants, els que dormen i mengen amb mi també i són i estan llevats i fent soroll. Un ,amb les pedres que va trobar i afilar ahir, ha portat un animal petit, encara es mou, però ara li donen cops i ja deixa de moure’s. Veig que una femella està fent servir una d’aquestes pedres i per tallar l’animal en dos. Mentrestant miro cap a un altra cantó i veig a un jove mascle amb un pal i una d’aquestes pedres afilades. ‘Qué fa?’- em pregunto i m’apropo a ell. Ell em fa senyals i, al veure que no sé el qué em diu, agafa aquest invent que ha fet i el llença; llavors veig com agafa velocitat i fereix a un altre animal. Aquest fet va sorprendre a tota la tribu i cap al vespre tots teníem, o estàvem fabricant, un d’aquests.

El meu cos es movia sol i les meves dents feien soroll, sentia fred. Aleshores vaig agafar dues branques i sense cap raó vaig començar a rotar-les amb les meves mans. Començava a sentir calor i ja les dents no em feien soroll. Feia una olor estranya i al veure que de les meves mans sortia un fum grisós, em vaig espantar i vaig sortir corrents per amagar-me darrere una pedra amb la llança. Els pals seguien fent aquell fum i de sobte un petit es va apropar i fent-lo més fort..pam! va sortir llum,calor i protecció.

Al veure que no en atacava aquest nou descobriment, ens vam apropar i al estar calents i protegits, perquè els depredadors fugien, ens vam quedar prop d’allò. Havíem d’anar amb comte, perquè si t’apropaves molt feia mal…molt de mal. També vam descobrir que allò amb un líquid que fèiem servir per veure, al que nombraven aigua, s’apagava. Però un dia d’aire el foc, així li vam nombrar, es va escampar i va matar a molts éssers vius i vam veure i comprovar que no sempre era bo.
Amb l’ajuda de les llances i el foc, el nostre menjar va ser més ric. Ja no menjàvem només, fruits o plantes, també fèiem i menjàvem carn. Vam començar a utilitzar el foc d’aliat per defensar-nos de l’obscuritat i dels grans depredadors. Vam donar un gran pas cap a la hominització.

MARC PLANAS

Durant el dia vam utilitzar les pedres per caçar, de cop i volta vam observar que fregant dues pedres sortia una mena de ‘’xispas’’. Vam estar tot el dia pensant sobre això, jo era agafant branques i per casualitat al fregar les pedres damunt les branques va emergir una mena llum calenta que feia desaparèixer el fred. Ho vaig portar a la cova i hem va resguardar durant el matí del fred que feia. En apropar-me a aquesta mena llum donava més escalfor, vaig intentar tocar-la i hem va provocar ferides a la mà molt doloroses. Més tard vam anar a caçar i vam arribar a una cova d’un animal que no es veia res, llavors vaig pensar en portar aquesta llum a la cova de l’animal i feia desaparèixer la foscor i ens va permetre poder caçar a l’animal. Quan vam portar l’animal a la cova i vam començar a menjar-lo, vaig tenir la curiositat de apropar-lo a la llum i al cap d’una estona me’l vaig començar a menjar i resultava més apetitós. S’apropa la nit i la gent propera a la cova va venir al saber que hi teníem una llum que provocava que el fred desapareixes , es va formar com una mena de comunitat de gent a la cova.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s